Esborrany d’un assistent social

Esborrany d’un assistent social
Hola Èric,
No se si te’n recordaràs de mi, sóc en Carles Barceló, anàvem a la mateixa classe a durant el BUP, espero que te’n recordis, el cert es que érem bastantamics. Crec que et vindrà al cap si et faig memòria de una tarda de quan teníem setze o disset anys, que tu estaves sortint amb la Roser Cruells i jo amb la Anna Garcia, i vam fer una excursió a lamola tots junt i al dia següent no ens podíem ni aixecar del llit, va ser una experiència. Recordo que durant aquells anys vam estar molt units.
T’estaràs preguntant perquè després de tant de temps deno tindre contacte amb tu t’estic escrivint aquesta carta. T’estranyarà però el cas és que em poso amb contacte amb tu per demanar-te un favor que em seria de gran ajuda. T’explico.
Després de acabarel BUP tu vas haver de marxar a Valencia per raons familiar, em vas dir. Jo vaig anar a fer el COU, a Barcelona, i va ser un any en que vaig dubtar molt quina carrera escollir. A la hora de laveritat vaig decantar-me per la de treballador social, ja que sempre he sentit una gran empatia amb la gent del tercer mon. Durant la carrera, van ser cinc anys molt difícils perquè van sorgir problemes acasa, la empresa del meu pare va tancar per problemes econòmics i ell va entrar en depressió per diverses causes. Em vaig tindre que esforçar moltíssim i vaig haver de buscar treball de cambrer perportar diners a casa però va valdre la pena perquè cinc anys desprès d’haver entrat a la universitat m’havia aconseguit titular. Acabada la carrera vaig seguir treballat uns mesos de cambrer fins que elmeu pare va trobar una nova feina. Quan ja tornàvem a tenir un sou fixe que arribava a casa vaig decidir-me per deixar la feina de cambrer i buscar alguna més adequada al que jo havia estudiat. Vaigestar un temps que anava a moltíssimes entrevistes de treball i em començava a sentir que no em contractarien enlloc, però un dia el meu pare em va comentar que havien obert una menjador social i que...