escola mallorquina





















L’ESCOLA MALLORQUINA






















APARTATS


1. L’Escola Mallorquina
1.1. Definició i abast del terme
1.2. Poètica de l’Escola (característiques)
































L’ESCOLA MALLORQUINA

Definició i abast del terme

1. El terme Escola mallorquina es pot entendre ensentit ampli o en sentit estricte:
en sentit ampli faria referència a l’aportació dels escriptors mallorquins a la literatura catalana, per la qual cosa naixeria a la Renaixença i se prolongaria fins a la postguerra, quan el terme ja cau en desús.
En sentit estricte (que és com l’estudiarem en aquesta unitat) designaria un corrent molt concret, que abasta sobretot la poesia, i que recull l’aportacióde dues generacions d’escriptors, la de 1906 i la de 1917.

2. 1ª generació: Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà.
Els “dissidents”, els que no s’ajusten a l’hortodòxia de l’Escola, un poc majors que els anteriors (són en realitat de la generació de Costa i Alcover), i els que més plenament s’incorporen al modernisme català: Miquel dels Sants Oliver i Gabriel Alomar.Plataformes de difusió: La nostra terra (1928-1936), publicació d’una gran serietat intel·lectual, rigorosa i amb afany d’estar al dia.
3. 2ª generació: Miquel Forteza, Joan Pons i Marquès, Guillem Colom.

4. La continuïtat de l’Escola (1936-1950), o la 3ª generació: Miquel Dolç, Marià Villangómez (fidels als cànons de l’Escola).
I una nova dissidència: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que realitzà elsprimers assaigs de renovació de la poesia illenca, els quals es veieren truncats per la seva mort prematura. Deixeble de Gabriel Alomar, assimila i reelabora elements procedents de la poesia pura, de l’Avantguarda i del Surrealisme en una línia de recerca de la modernitat. la seva obra poètica, que culmina amb el volum “Imitació del foc” (1938) és breu, però conté el germen d’una renovació formal itemàtica a què els poetes illencs no arribaran fins als anys cinquanta.

5. Liquidació de l’Escola: a partir de 1950, amb l’antologia, preparada per Sanchís Guarner1, “Els poetes insulars de postguerra” (1951).

Poètica de l’Escola (característiques)

6. Influències:
Per damunt de tot: mestratge de Costa i Llobera i de Joan Alcover (sobretot del primer), l’obra dels quals considerenimpossible de superar. L’obra d’aquests dos autors marca profundament, influeix decisivament els membres de l’Escola Mallorquina. Es pot parlar d’autèntica veneració. Els consideren els seus mestres per la serenor i l’equilibri + per la perfecció formal + la musicalitat dels seus versos + el sentiment del paisatge.
Relacions molt estretes amb els poetes del Principat, sobretot amb Josep Carner.Influència, també, de Carducci, Leconte de Lisle (parnassianisme francès). Però alerta, igual que passava en el cas de Costa i Llobera, a nivell únicament formal (equació classicisme = perfecció, rigor formal), no ideològic (ja ho hem comentat moltes vegades, ja sabeu a què me referesc).

7. Concepció de la poesia:
coincideixen amb els plantejaments noucentistes d’obra ben feta (s’oposen, per tant,a les posicions espontaneistes o maragallianes): voluntat de perfecció formal, un cert academicisme.



8. Aspectes formals i lingüístics, dit en altres paraules: característiques de la poesia de l’Escola Mallorquina:
voluntat de perfecció formal; rigor acadèmic de la forma.
Un cert academicisme: res de violències ni d’audàcies. Contenció, equilibri, bon gust, elegància.
Domini de lapreceptiva mètrica (academicisme). Musicalitat del vers.
nacionalisme tradicionalista
equilibri
contenció emocional
recerca de l’obra ben feta
arbitrarisme
distanciament emocional, res d’impúdics lirismes, de sentimentalismes romàntics.
mediterraneïtat
classicisme (com a sinònim de perfecció formal i, a nivell ideològic, d’una ètica burgesa o conservadora: ordre, seny, harmonia,...