Escola mallorquina
Páginas: 10 (2288 palabras)
Publicado: 18 de febrero de 2010
L’ESCOLA MALLORQUINA
1. Concepte
L'any 1906 apareix la revista Mitjorn, que just l'any següent deixa de publicar-se. Mitjorn es pot considerar el primer senyal d'identitat d'unes noves promocions d'escriptors que es designen amb el terme «Escola Mallorquina». Aquesta denominació ha estat objecte de definicions diverses: uns l'entenen en sentit ampli, com l'aportació dels escriptorsmallorquins a la literatura catalana, per la qual cosa la fan néixer a la Renaixença i la prolonguen fins a la postguerra, quan el terme cau en desús; d'altres, en canvi, consideren que es tracta d'un corrent molt concret, que abasta sobretot el gènere poètic i recull l'aportació de dues generacions d'escriptors, la de 1906 i la de 1917. Nosaltres la utilitzarem exclusivament en aquest segon sentit, mésrestrictiu, que la tradició sembla haver consolidat.
Així doncs, anomenam ‘Escola Mallorquina’ el grup d’escriptors encapçalats per Miquel Costa i Llobera que assumeixen els ideals de la Renaixença a les illes Balears. La tendència classicitzant d’aquest moviment influirà notòriament en el noucentisme. A més de Joan Alcover, són continuadors d’aquesta escola poètica en la primera meitat delsegle XX Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. L’òrgan de difusió literària d’aquest grup va ser la revista La Nostra Terra.
2. Característiques
Hi ha una diferència essencial a remarcar: el Noucentisme és el resultat d'una conjuntura política i social (l'ascensió al poder del catalanisme burgès), que permet la col·laboració dels poders polítics amb els intel·lectuals catalanistes,a diferència de l'etapa modernista en què havia predominat l'actitud individualista i anàrquica dels escriptors.
Però la situació política de les Balears és molt diferent de la catalana, la qual cosa fa absolutament inviable una actuació cultural com la que aleshores té lloc al Principat. Aquí no es produeix un fenomen com la Lliga Regionalista, ni hi ha cap institució autonòmica com laMancomunitat. Tot el contrari, els primers decennis del segle XX segueixen amb una situació caracteritzada pel centralisme, pel provincianisme i per la continuïtat del sucursalisme heretats dels segles anteriors.
En això, per tant, Noucentisme i Escola Mallorquina són absolutament diferents, per no dir oposats, ja que són resultat de dos contextos que no tenen res en comú, la qual cosa no significaque, pel que fa a les idees estètiques, no hi hagi unes coincidències, que portin a uns resultats semblants. Així, pels trets formals i temàtics, la poesia de Miquel Ferrà o de Miquel Forteza es poden posar perfectament al costat de la de Josep Carner o de Guerau de Liost. Pràcticament, podem dir el mateix pel que fa a la seva ideologia.
( Se segueixen tots els models literaris d’empremtaclàssica i classicista, i també els autors romàntics francesos.
( Es fa una poesia amb miraments formals, amb una forma pulcra i rigorosa. Hi trobam versos mesurats i amb una gran musicalitat.
( Hi ha una oposició frontal a la teoria espontaneïsta de Maragall.
( Es presenten composicions amb rerefons mediterranis i marcats per l’humanisme clàssic. Paisatges que volen ser un cant a la natura.
3.Autors i grups
La historiografia literària ha dividit tradicionalment l'Escola Mallorquina en dues «generacions»: la primera està integrada per Maria Antònia Salvà (1869-1958), Llorenç Riber (1882-1958) i Miquel Ferrà (1885-1947); i la segona, per Miquel Forteza (1888-1969), Joan Pons i Marquès (1894-1971) i Guillem Colom (1890-1979). Aquest esquema ha estat força criticat, ja que els límits entreuna «generació» i l'altra no són gaire clars, sobretot si ens atenem a les dates de naixença d'aquests escriptors.
A diferència dels intel·lectuals del Principat, els mallorquins d'aquests anys no tenen un poder polític i social nacionalista que els doni suport, la qual cosa fa impossible l'aplicació d'un programa cultural modernitzador. Per això, l'adscripció ideològica de molts d'aquests...
1. Concepte
L'any 1906 apareix la revista Mitjorn, que just l'any següent deixa de publicar-se. Mitjorn es pot considerar el primer senyal d'identitat d'unes noves promocions d'escriptors que es designen amb el terme «Escola Mallorquina». Aquesta denominació ha estat objecte de definicions diverses: uns l'entenen en sentit ampli, com l'aportació dels escriptorsmallorquins a la literatura catalana, per la qual cosa la fan néixer a la Renaixença i la prolonguen fins a la postguerra, quan el terme cau en desús; d'altres, en canvi, consideren que es tracta d'un corrent molt concret, que abasta sobretot el gènere poètic i recull l'aportació de dues generacions d'escriptors, la de 1906 i la de 1917. Nosaltres la utilitzarem exclusivament en aquest segon sentit, mésrestrictiu, que la tradició sembla haver consolidat.
Així doncs, anomenam ‘Escola Mallorquina’ el grup d’escriptors encapçalats per Miquel Costa i Llobera que assumeixen els ideals de la Renaixença a les illes Balears. La tendència classicitzant d’aquest moviment influirà notòriament en el noucentisme. A més de Joan Alcover, són continuadors d’aquesta escola poètica en la primera meitat delsegle XX Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà. L’òrgan de difusió literària d’aquest grup va ser la revista La Nostra Terra.
2. Característiques
Hi ha una diferència essencial a remarcar: el Noucentisme és el resultat d'una conjuntura política i social (l'ascensió al poder del catalanisme burgès), que permet la col·laboració dels poders polítics amb els intel·lectuals catalanistes,a diferència de l'etapa modernista en què havia predominat l'actitud individualista i anàrquica dels escriptors.
Però la situació política de les Balears és molt diferent de la catalana, la qual cosa fa absolutament inviable una actuació cultural com la que aleshores té lloc al Principat. Aquí no es produeix un fenomen com la Lliga Regionalista, ni hi ha cap institució autonòmica com laMancomunitat. Tot el contrari, els primers decennis del segle XX segueixen amb una situació caracteritzada pel centralisme, pel provincianisme i per la continuïtat del sucursalisme heretats dels segles anteriors.
En això, per tant, Noucentisme i Escola Mallorquina són absolutament diferents, per no dir oposats, ja que són resultat de dos contextos que no tenen res en comú, la qual cosa no significaque, pel que fa a les idees estètiques, no hi hagi unes coincidències, que portin a uns resultats semblants. Així, pels trets formals i temàtics, la poesia de Miquel Ferrà o de Miquel Forteza es poden posar perfectament al costat de la de Josep Carner o de Guerau de Liost. Pràcticament, podem dir el mateix pel que fa a la seva ideologia.
( Se segueixen tots els models literaris d’empremtaclàssica i classicista, i també els autors romàntics francesos.
( Es fa una poesia amb miraments formals, amb una forma pulcra i rigorosa. Hi trobam versos mesurats i amb una gran musicalitat.
( Hi ha una oposició frontal a la teoria espontaneïsta de Maragall.
( Es presenten composicions amb rerefons mediterranis i marcats per l’humanisme clàssic. Paisatges que volen ser un cant a la natura.
3.Autors i grups
La historiografia literària ha dividit tradicionalment l'Escola Mallorquina en dues «generacions»: la primera està integrada per Maria Antònia Salvà (1869-1958), Llorenç Riber (1882-1958) i Miquel Ferrà (1885-1947); i la segona, per Miquel Forteza (1888-1969), Joan Pons i Marquès (1894-1971) i Guillem Colom (1890-1979). Aquest esquema ha estat força criticat, ja que els límits entreuna «generació» i l'altra no són gaire clars, sobretot si ens atenem a les dates de naixença d'aquests escriptors.
A diferència dels intel·lectuals del Principat, els mallorquins d'aquests anys no tenen un poder polític i social nacionalista que els doni suport, la qual cosa fa impossible l'aplicació d'un programa cultural modernitzador. Per això, l'adscripció ideològica de molts d'aquests...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.