Escoles psicologiques

Escoles psicològiques

Índex:
Les escoles psicològiques
L’estructuralisme
Funcionalisme
La psicoanàlisi
La Gestalt
El conductisme
La psicologia humana
El cognitivisme

Les escoles psicològiques
L’autorealització com a actuació d’acord amb la vocació i els desigs propis, i la psicoteràpia com a sintonia amb la pròpia jerarquia de valors i motius.
Al segle XIX, els psicòlegs consideren quel’objecte d’estudi forma part de la naturalesa, i en busquen l’explicació en termes naturalistes, possibilita el pas de la psicologia racional i especulativa a una psicologia científica, experimental.
En psicologia, una escola és un grup de científics cohesionant que comparteixen els seus plantejaments teòrics i metodològics sobre un determinat concepte (el conscient, la percepció, la intel·ligència, laconducta, etc.).

L’estructuralisme
Wilhem Wundt (1832-1920) va crear el primer laboratori de psicologia a Leipzig, l’any 1879. Va trencar amb la idea d’ànima. Li interessava conèixer la consciència; es va ocupar de l’estudi de la imaginació, tot pensant que la vida mental es pot reduir a elements simples com les sensacions, que s’associen entre ells i originen l’estructura de la consciència.Estudiava la consciencia com si fos una col·lecció de parts que s’organitzen com fan les estructures físiques.
Va renovar el mètode d’introspecció o auto-observació, que consisteix a fer que les persones adultes analitzin les pròpies experiències internes. L’escola estructuralista va aconseguir que la psicologia es consideres científica, però la visió reduccionista la va criticar per ser unametodologia insuficient.

El funcionalisme
William James es va interessar per la fisiologia des sentits i pels problemes de la sensació. El funcionalisme considera que la vida mental esta en funció de la vida humana i es preocupa més de l’estudi de l’activitat mental que de la descripció del elements que constitueixen els estats de consciència. Es va proposar conèixer què fa l’home i per què reaccionad’una manera determinada. Es va interessar per comprendre e funcionament de la ment, per poder-e fer un ús pràctic i aplicar-ne els resultats a la vida quotidiana i a l’educació. John Dewey, Hilary Putnam i Jerry Fodor son continuadors molt destacats.


La psicoanàlisi
Sigmund Freud va descobrir els processos inconscients de la conducta: els impulsos de tipus sexual i els de tipus agressiu. ELprincipi del plaer i el principi de la realitat. El conflicte entre la libido i les normes morals i socials.
Psicoanàlisi és la denominació del mètode que usa l’escola psicoanalítica, fundada per Sigmund Freud. L’interès de Freud per la neuropatologia el va dur a estudiar malalts d’histèria i neuròtics: es va convèncer del caràcter irracional d’una part del comportament humà. Va considerar que lesdades conscients eren insuficients per explicar aquest comportament, i va recórrer al concepte de l’inconscient. Freud pensava que la realitat fonamental és allò inconscient, que només pot ser conegut a través de les seves manifestacions: el lapsus, els actes fallits, els continguts dels somnis i les fantasies. Per a Freud, tot això té un significat. El seu objectiu era resoldre els problemes delspacients fent aflorar els pensaments, conflictes i desig inconscients que posseeixen una naturalesa sexual i agressiva, i que es reprimeixen perquè la seva existència constitueix una amenaça per a la persona.
La psicoanàlisis estudia l’individu des d’un punt de vista “intern”, considera que l’inconscient humà és la causa de gairebé totes les conductes humanes. Aquesta escola, molt desenvolupadaarreu del món, es preocupa de manera especial pel tema de la motivació de la conducta, i destaca per la pràctica d’un mètode de psicologia clínica que fa servir l’associació lliure d’idees i la interpretació dels somnis com a mètode terapèutic.
Part del reconeixement i la popularitat que té la psicoanàlisis prové de l’ampli abast de les seves anàlisis, que no queden circumscrites a una teoria...