ESGLÉSIA DE SAN LORENZO, BRUNELLESCHI

ESGLÉSIA DE SAN LORENZO – BRUNELLESCHI
[a] Situeu l’obra triada en el temps i relacioneu-la amb el seu context històric.
L’església de San Lorenzo va ser construïda en el marc del renaixement italià entre 1421 i 1470 en el que corresponia amb el Quattrocento.
El Renaixement italià es divideix en dos grans períodes: el Quattrocento al segle XV i el Cinquecento durant el s. XVI. Al llarg delprimer període es van crear les noves formulacions i els nous valors que van ajudar a definir la identitat del Renaixement. Al final del segle XV alguns d’aquests valors entren en crisi al arribar a la plena maduresa del seu llenguatge.
Durant el Quattrocento el centre artístic i cultural és la república de Florència on l’alta burgesia, ja al s. XIII, havia emprès d’autogovern ciutadà, iniciantincessants tensions i lluites entre les diferents classes burgeses (“popolo grasso” i “popolo minuto”) que marcaren la seva evolució política i cultural.
Al llarg de tot el segle trobem al govern de Florència els Mèdici, una família burgesa florentina de banquers i comerciants que havien aconseguit un gran poder basant-se en una intel•ligent política de relacions internacionals, i també, gràcies ala seva diplomàcia i ha aconseguir bones relacions tant amb el poble ric com amb el poble més pobre.
Cosme de Mèdici, un home molt culte, és el governant de la primera meitat del Quattrocento, i referma el seu poder utilitzant el suport aconseguit dels sectors més pobres de la població contra la mitjana burgesia. Tot i això, també manté bones relacions amb artistes i intel·lectuals. Gràcies, enpart, al seu patronatge, arrela a Florència l’esperit de l’antiga Grècia amb la fundació de l’Acadèmia florentina, centre d’estudi de la filosofia platònica i neoplatònica i on, sota el mecenatge dels Mèdici, es forma un important nucli d’humanistes i artistes. Lorenzo de Mèdici, encara és més intel·lectual i dedicat a les arts que Cosme. Aquest reuneix al seu voltant un grup d’artistes moltimportant, que farà de Florència, una República on les arts siguin l’especial centre d’admiració.
El Quattrocento troba, en Brunelleschi, l’iniciador de l’arquitectura renaixentista tant en la religiosa –amb el Santo Spirito o la Capella Pazzi– com en la civil i urbana –amb l’Hospital dels Innocents o la façana del Palau Pitti– àmbit que troba el seu punt àlgid amb Alberti i el Palau Runcellai.Brunelleschi estudia l’antiguitat però adapta aquelles formes a una concepció moderna. L’espai ara és racional (de la geometria, de la perspectiva). En la seva recerca de l’arquitectura ideal, a vegades sembla que vulgui dibuixar en l’espai sense matèria. Sovint els interiors dels edificis són blancs, de maó estocat, amb algunes línies dibuixades amb pietra serena. També aquesta recerca de l’ideal elporta a preferir plantes centralitzades, on l’espai és igual per tot arreu. Aquesta concepció xoca amb la jerarquia de l’església i només la pot realitzar en la capella Pazzi, que és privada.
La perspectiva, suposadament descoberta per Brunelleschi, és la gran innovació del període i assoleix el seu apogeu en La Trinitat de Masaccio; i es veu traslladada al relleu per Ghiberti en les seves Portes delParadís del Baptisteri de Florència. 

[b] Digueu a quin estil pertany l’obra que heu triat i descriviu els elements més importants d’aquest estil. Comenteu-ne l’estructura i els espais. Utilitzeu els aspectes visibles de la obra per a donar suport a la vostra descripció.
Com ja s’ha dit, Brunelleschi es considera l’iniciador de l’arquitectura renaixentista amb la Cúpula de Santa Maria de lesFlors, a Florència. Aquesta arquitectura pretén un retorn als antics valors arquitectònics –sobretot els romans–, pel que destaca l’ús de la columna, el pilar, l’entaulament, l’arc de mig punt i la cúpula.
Prenent com a referència els cànons clàssics, es regula l’arquitectura per les proporcions i l’escala humana, donant lloc a una relació harmònica entre les diverses parts. Així doncs, per...