Esquema Resum Llat

UNITAT 4
La segona declinació
Com sabem, el llatí és una llengua flexiva. En ella, podem distingir-hi tres gèneres: masculí, femení i
neutre. L’últim (neutre) no s’ha conservat en el català.
El gènere gramatical dels mots pot variar depenent de les llengües.
ex: ​
el sida (castellà) - la sida (català) el saler (català) - la salière (francès)
Els mots catalans no coincideixen amb els mots llatinsja que a part dels mots de gènere masculí i
femení, en llatí també hi ha el neutre (​
neuter), ​
que significa ni l’un ni l’altre.
★​
En la següent taula trobem els mots masculins i neutres de la segona declinació:
★ MASCULÍ​
★
SINGULAR

PLURAL

NOMINATIU

-us -er

-i

VOCATIU

-e -er

-i

ACUSATIU

-um

-os

GENITIU

-i

-orum

DATIU

-o

-is

ABLATIU

-o

-is

SINGULAR

PLURAL

NOMINATIU

-um-a

VOCATIU

-um

-a

ACUSATIU

-um

-a

GENITIU

-i

-orum

★ NEUTRE ★

DATIU

-o

-is

ABLATIU

-o

-is

 

El present d’indicatiu.
★​
Els pronoms personals que fan la funció de ​
subjecte​
són:

ego

jo

tu

tu

ille/ella

ell/ella

nos

nosaltres

vos

vosaltres

illi/illae

ells/elles

★ En llatí hi ha quatre conjugacions i sabem a quina pertany cada verb ja que en el seu enunciat hi
apareixun nombre que és comprès entre l’1 i el 4:

laboro (1a conj)

doceo (2a conj)

pono (3a conj)

audio (4a conj)

laboro
laboras
laborat
laboramus
laboratis
laborant

doceo
doces
docet
docemus
docedis
docent

pono
ponis
ponit
ponimus
ponitis
ponit

audio
aduis
aduit
aduimus
aduitis
audiunt

★ Verb ​
sum ​
[verb irregular]

sum
es
est

sumus
estis
sunt
 

Viure en societat
En un principi, Roma, vadesenvolupar a la província del Laci, per poques persones i, per tant, no
existien encara diferències socials. Més tard, a causa de un augment de la població, van aparèixer
diferències socials i un creixement econòmic desigual.
★ Classes socials:
Homes lliures →​
Eren els homes que no havien nascut o esdevinguts esclaus. Tenien drets i deures
​
però dins d’aquest, hi havien dues subcategoríes: elspatricis i els plebeus.
● PATRICIS → ​
Eren descendents de les famílies fundadores de les ciutats. Representaven
l’aristocràcia de la societat romana i tenien tot tipus de privilegis (econòmics, religiosos,
polítics i socials).
Els patricis podien formar part dels col·legis sacerdotals i, per tant, tenien un gran poder.
També podien intervenir en la major part dels càrrecs polítics.
● PLEBEUS → ​Eren els descendents de les primeres famílies que van instal·lar-se a Roma
(provinents d’arreu de la província del Laci). En els primers temps de Roma, aquest no tenien
cap deure ni dret ja que eren considerats estrangers. No podien accedir a càrrecs polítics i
religiosos però si que podien accedir a càrrecs socials i econòmics.
Clients → ​
Eren plebeus que de forma voluntària es posaven sota laprotecció d’un patrici (patronus).
Cada matí el client obeïa les ordres del patronus i a canvi, rebia menjar i diners per a mantenir la
família i, el patró, rebia el suport polític necessari.
Lliberts → ​
Eren els esclaus que havien aconseguit la llibertat però no eren considerats homes lliure.
Els seus fills, però, seran considerats homes del ple dret.
Esclaus → ​
Eren homes, dones i nensconsiderats com a objectes ja que es compraven i venien a canvi
d’uns diners. No tenien cap dret i el matrimoni entre ells era il·legal. Si tenien un fill, aquest, passava a
ser propietat de l’amo. Diferenciem dos tipus d’esclaus: ​
esclaus públics​
(propietat de l’estat) feien
obres públiques… i els ​
esclaus familiars ​
(propietat d’un amo) podien arribar a ser més ben tractats.
Si pertanyien a unafamília de camp, les tasques eren relaciones en aquest àmbit i per tant, hi havien
molts esclaus i moltes feines a fer. En canvi, si pertanyien a una família urbana, feien les tasques
domèstiques, i en cas que estiguessin especialitzats podien fer de barbers, secretaris, mestres, etc.

La vida a la ciutat
★Els patricis, quan s’aixecaven, gestionaven el seu patrimoni. Amb l’ajut dels seus esclaus,...