Estanislau, una vida plena de matisos


Estanislau, una vida plena de matisos
Avui humils lectors, us parlaré d'un home en concret, el senyor EstanislauLópez. Es podria dir que el conec de tota la vida, però probablement no he intercanviat mai una paraula amb ell. És sens dubte, el paio més estrany que he vist en tota la meva vida. He passat totes lesetapes de la meva vida sabent de la seva, era el veí de davant. De petit, ja veies que a aquell noi li faltaven un parell de cargols. Abans de marxar de casa per anar al col·legi, sempre mirava a lafinestra i veia el petit Estanislau posant-se els calçotets al cap i ensenyant el cul a tota mossa que passava. Poc després venia sa mare, li fotia un parell de bufes i li feia posar els calçotets ontocava.
Poc temps més tard de començar l'adolescència continuava sent igual d'especial. Era tot un espectacle aquell xaval. Estic segur que si hagués fet teatre hagués triomfat, però va decidir serenvasador de productes al buit. Va passar de posar-se els calçotets al cap a canviar-se'ls - aquest cop ja ben posats- només un cop per setmana. Només tenia 2 calçotets diferents. Us preguntareu :Recordes com eren? I jo us dic: Naturalment que me'n recordo. El que portava la primera i la tercera setmana del mes eren d'en Rayo Mcqueen i les altres dues setmanes en portava uns de la Pepa la porqueta.Li anaven tan petits que semblava que portés tanga. En aquelles èpoques la moda era portar els pantalons baixats, i tots els nens de la classe es reien del pobre Estanislau, perquè se li veien les duesnatges.
Era prou atractiu el paio, però psicològicament era un "primo" com dèiem en aquelles èpoques. Sempre menjava un entrepà de xistorra per esmorzar, li fascinava la xistorra. A mi mai m'haagradat. Sempre que veig porc en un plat, ni que sigui una trista salsitxa, m'imagino el porc viu estirat, i un home lleig i gras tallant-li el cap d'una ganivetada.
Al fer els 18 anys, va anar a la...