Estela de naram-sim

Estela del rei Naram-sin

Assignatura: Història de l'Art Antic
Alumna: Conxa Nadal Casasnovas
Curs 2005-6
1.- Dades generals de l'obra. Identificació.

L'Estela del rei Naram-Sin és una obra que celebra el triomf de la batalla del rei amb el seu exèrcit acadi contra el poble lulubita a les muntanyes de Zagros, situades a l'est de Mesopotàmia.

Pertany al període historicoartístic i/ocultural anomenat Acadi, Dominació Acàdia o Dinastia Sargònida durant la segona mitad del III mileni aC i que abasta de l'any 2340 fins al 2180 aC. a Mesopotàmia, i va ser erigida com a estela commemorativa -segons el museu del Louvre, entitat que la custodia, funerària per la seva ubicació al temple d'una ciutat dedicada a una divinitat- durant el regnat de Naram-Sin, de la Dinastia Accad(2254-2218 aC).

Va ser trobada a Susa (Iran) objecte de l'expoli dut a terme pel rei elamita Shutruk-Nahhunte a una de les seves batalles sobre Babilònia el s. XII aC, el qual va afegir aquesta informació a la cuneiforme primitiva de l'estela explicant el seu lloc originari, la ciutat de Sippar (Iraq), del déu Shamash, déu del sol, de la veritat.

El rei Naram-Sin era nét del rei Sargon d' Accad,persona humild que es va rebel.lar contra la dominació sumèria i es va fer amb el poder iniciant una nova etapa, el període Accadi, a la ciutat d'Accad o Agade -encara no localitzada- amb un nou plantejament de govern: un sol governant per a les diferents ciutats-estats. Sembla que s'adopta per primera vegada en la història el titol d'emperador i el nét del primer rei de la dinastia va dur l'imperia la seva màxima esplendor, autoproclamant-se rei emperador de les quatre regions (Oest: Amurru, Nord: Subartu, Sud: Sumer i Accad i Est: Elam), és a dir, de tot el món, i incorporant al seu nom el determinatiu diví.

L'estela és un baix relleu sobre una pedra calcàrea o arenisca rosada, de base ample i forma arrodonida a l'extrem superior, de 2 metres d'alçada per 1,05 metres d'ample, talladaa una cara; quant al seu estat de conservació es troba una mica espenyada la base per la humitat i sembla que els contorns no han estat modificats i que no hi havia res damunt la figura del rei.

2.- Anàlisi formal i estilística.

La victòria d'un rei amb el seu exèrcit enfront dels seus enemics és l'escena que ocupa tota l'estela; es representen quinze personatges: el rei, dominant total'escena, amb el seu exèrcit de 7 homes es situen en formació ascensional i la tribu vençuda, ocupant sobre tot l'àrea de la dreta de la composició, en nombre de 7, es presenten morts, fogint o demanant clemència.

Els guerrers accadis són arquers i alguns porten estandars. Es situen en doble columna introduint com aspecte innovador el ritme ascensional a la vegada que la seva disposició permet untreball anatòmic del cos de forma individualitzada mantenint el sentit homogeni d'exèrcit victoriòs.

Els soldats de l'exèrcit vençut es presenten en diferents postures, totes envers la derrota, vestits amb una túnica de pell i una coa llarga recollida. Sembla que hi és representat el rei de l'exercit lulubita, Satunic, en postura de demanar clemència a la part alta del cim, davant Naram-sin.El rei és al centre visual de l'escena, la seva figura domina la composició, tant per a l'espectador com per a les figures humanes representades a l'obra. Es situa a la part més alta de la muntanya, té el cim al davant i guerrers que imploren el seu perdó; la seva postura és decidida i amb fermetat trepitja el coll de dos cadàvers; du un arc i una destral penjant del braç esquerre, al dret duuna llença i porta una tiara amb doble corns, com la dels déus. Hi ha perspectiva jeràrquica ideogràfica: el rei té una estatura més alta.

Al cel dos (o tres) astres radiats, un de 4 puntes i l'altre de 8, representant les divinitats i situats a un pla secundari, protectors i observadors de l'escena representada.

Les referències paisatgístiques que s'introdueixen, el cim i l'arbre, són...