estetica

Fonaments d'història de l'estètica

Preguntes:

Què és la bellesa?
Tot allò que produeix un gaudi, que provoca sentiments positius.

Dos o tres objectes d'objectes estètics.
Poesia, art i el culte al cos

Dos o tres exemples de sentiments associats a l'experiència estètica.
Admiració, felicitat, emoció (també negatius)

Descriure quatre categories estètiques.
Allò bell, allòcòmic, allò lleig.

A l'hora de definir la bellesa hi ha un joc entre objectivitat i subjectivitat. Le l'antiguitat al s.XVIII sobretot es posa ènfasi en la objectivitat: regles, proporcionalitat. Això no vol dir que no es contempli el caràcter subjectiu, St tomàs: “només les persones belles poden captar la bellesa”. A partir del s.XVIII el component subjectiu pren consistència i avui dia prima.Al segle XVI s'arriba a la conclusió de que no es possible definir la bellesa amb una pretensió universal.
Kant explica que el judici estètic és subjectiu però té pretensions de universalitat: dius que algo és bonic però tenc les pretensions de que ho sigui per a tothom.
Un fet extrahordinàri magnifica el sentiment asossiat a l'experiència estètica.
El sublim s'asocia a sentiments de por,vertigen, (Romanticisme)
Burg, en referència al sublim, remarca el sentiment d'empatia (tragèdies). Però prefereixen un espectacle real (s.XVIII). Per a l'espectador existeix una distància tant en una cas com en l'altre, però la dist'ancia es fonamental, podem sentir empatia en els dos casos però en els dos casos sabem que no ens esta passant, no ens veiem amenaçats i podem gaudir estèticamentd'això. Hi ha un punt de morbositat, un punt de ficció, distància. Per això parlara del delit: un plaer negatiu, amb components de terror però també de gaudi.

Estètica com a substantiu:
Disciplina sorgida al segle XVIII amb la publicació de l'obra de Baumgarten Aesthetica (1750-1758) és el primer que utilitza el terme “estètica” tal com l'entenem ara.
Defineix aquesta disciplina com “la ciènciadel coneixement sensible”.

A banda de l'estètica al s.XVIII també sorgeixen la història de l'art, la teoria de l'art... l'estètica serà una altra branca de la filosofia a partir del sXIX (Hegel).

Actualment: Definició de D.Estrada (Estètica) : “es una reflexió filosòfica sobre determinats “objectes” artístics i naturals que susciten en nosaltres judicis peculiars de bellesa, sublimitat,lletjor, falsetat, etc, en el marc de uns sentiments propis i exclusius”.

Abans del sXVIII, desde l'antiguitat sí s'usava el terme estètica però no en el sentit que ho fem ara. Es parla de bellesa, categories estètiques... però no el terme en el nostre sentit. S'utilitzava només en el camp de la metafísica, en relació al coneixement sensible. I al coneixement sensitiu se li aplicava el termeestètic, però no es relaciona amb qüestions de bellesa, ni amb el judici estètic.
En llatí usaven el tema “cognitio sensitiva” o estètica o “cognitio intellectiva”.
El primer que relaciona el terme és Baumgarten, que la defineix com a “la ciència o disciplina que té la BELLESA com a objecte principal d'estudi”.
Baumgarten a ser deixeble de Wolf Leibniz, i va influir en Kant. Va començar a ferauqestes divagacions a través de la pregunta: perquè m'agrada o no una cosa? I es va començar a adonar que no es pot explicar en molts casos, en comparació al coneixement racional. Escriu Reflexions filosòfiques sobre la poesia, on usa per primer cop el terme estètica en el sentit actual, i desenvolupa el concepte. Escriu el titol del llibre Aesthetica en llatí. Té en compte les consideracions deLeibniz que diferencia el coneixement sensible del racional (com Plató) però aporta diu que el sensible és “confús” i “obscur” en comparació al racional que és “clar” , és confús ja que entra en joc les emocions, els sentiments...
Wolff afegeix que un és inferior i l'altre superior. Baumgarten recull tot el que han dit els altres però la novetat és que al coneixement sensible es qualifica...