Evening Class

ÍNDEX
0. Introducció
1. Rutines
2. Llenguatge d’aula
3. Input comprensiu
3.1.

Fonaments psicolingüístics

3.2.

Aplicació didàctica

3.3.

Els contes

4. Comprensió i producció
5. Organització de la classe
5.1.

Estructura de la unitat

5.2.

La sessió

5.3.

Agrupaments

6. Enfocament basat en tasques
6.1.

Característiques pedagògiques

6.2.

La unitatdidàctica

7. Reciclatge-seqüències didàctiques
8. Aprenentatge integrat de la llengua anglesa amb els continguts d’altres àrees del currículum
8.1.

Continguts

8.2.

Activitats basades en continguts

8.3.

Programar materials

8.4.

Integrar la cultura

8.5.

Programar l’avaluació

8.6.

Conseqüències metodològiques en l’ús de l’anglés en la classe de matèries nolingüístiques
8.6.1. Ser hàbil per a negociar la seua intenció
8.6.2. Observar el rendiment de l’alumnat
8.6.3. Prendre decisions a l’hora de modificar la programació, si cal
8.6.4. Servir com a model en l’ús de la llengua, conducta cultural i estratègies
d’aprenentatge
8.6.5. Estructurar l’entorn per a facilitar l’aprenentatge de la llengua, fent-la
present sempre
8.6.6. Avaluar els progressos del’alumnat
2

9. Tractament integrat de llengües
9.1.

Integració de llengües: competència lingüística plurilingüe

9.2.

El treball en la llengua anglesa dins d’un tractament integrat

10. Autoaprentatge: Estratègies d’aprendre a aprendre. Autoavaluació.
10.1.

El desenrotllament de la consciència metacognitiva

10.2.

El desenrotllament de les estratègies d’aprenentatge10.3.

Tècniques per a desenrotllar estratègies

11. Conclusió
12. Referències bibliogràfiques
Annex: Contem contes

3

0. INTRODUCCIÓ
Presentem unes indicacions, que hem anomenat eixos, per a fer classe d’anglés a l’etapa d’Infantil.
Els hem anomenat eixos perquè, per a nosaltres, constituïxen unes qüestions fonamentals que cal tindre
en consideració en la didàctica de l’anglés enInfantil i, en particular, en la programació de les unitats
didàctiques en esta etapa. Tots els eixos estan íntimament lligats.
Quan parlem de “producció” en l’etapa d’Infantil ens referim més aviat a una mena de “reproducció
automàtica”, perquè els xiquets i les xiquetes fins a set anys, depenent del seu nivell maduratiu, no
produïxen lliurement. Sempre hauran de ser fragments apresos en cançons,rimes, rutines... de forma
mecànica després d’haver repetit sovint la paraula o l’expressió. En canvi, sí que són capaços d’entendre
molt més del que produïxen.

4

1. LES RUTINES
Com bé ha posat de manifest tant la investigació com la pràctica quotidiana a l’aula, com més menuts
són els alumnes, més a gust se senten en un ambient estructurat, amb un treball pautat i una
organitzacióque preveu tot allò que s’esdevé a classe i les coses que s’esperen d’ells. Dins d’una
organització com esta, hi ha una sèrie de situacions d’aprenentatge que es repetixen i que, a més
d’utilitzar-se en L1 i L2 (primera i segona llengua), poden resultar òptimes per a produir un ensenyament
de L3, tercera llengua, més significatiu i comunicatiu. Estes rutines de la classe diària que hem triat pertreballar en la L3 són: la llista, l’oratge, el control del temps (la data, el rellotge, l’horari), el repartiment
de material i l’assemblea.
Attendance check
Una de les primeres situacions on es poden utilitzar les rutines és el control d’assistència. Per tant,
l’alumnat ha de comptar amb la llista en la classe d’angles. El professorat establix l’orde i una ordenació
de l’alumnatsignificativa, per exemple, per orde d’aniversaris. El primer xiquet o la primera xiqueta de la
llista és qui primer fa els anys de la classe, per tant, la llista comença pels qui fan els anys al setembre. A
més a més, la llista és un dels elements amb més càrrega numèrica i si no fem que arribe a formar part
de les vivències de l’alumnat, haurem perdut un important recurs per a treballar tant la L3...