Evolució del grec
Páginas: 4 (842 palabras)
Publicado: 8 de enero de 2012
-Evolució del grec (resum)
El grec és una llengua indoeuropea (com el llatí i les llengües romàniques, i la majoria de llengües modernes que es parlen actualment a Europa, llevat del basc, elfinès, l’hongarès i el turc).
Diversitat dialectal de la llengua grega, segons el territori.
Aquesta diversitat es tradueix en l’escriptura, en diferents alfabets que adapten l’alfabet semític, i queno s’unifiquen fins al s. V. aC, i en la utilització de variants dialectals diferents per als diferents gèneres literaris.
A l’època hel·lenística, la llengua grega s’unifica en una koiné, llenguacomuna, en què han desaparegut molts elements dialectals i s’han simplificat algunes particularitats gramaticals.
El grec és una llengua indoeuropea que integra també elements dels habitantsprimitius del territori (substrat mediterrani) i de les llengües del voltant (adstrat).
La diversitat lingüística del grec clàssic és molt complexa: gairebé cada ciutat-estat (polis) tenia les sevesparticularitats lingüístiques, que es poden agrupar en grans grups que comparteixen uns trets essencials.
Al segon mil·lenni aC es parla ja grec a Grècia. Cap a meitats del segon mil·lenni es potparlar ja de dialecte meridional i septentrional.
Cultura micènica (segon mil·lenni). Escriptura en Lineal B (manllevada del sistema d’escriptura minoic, Lineal A). Als voltants del 1200, la culturamicènica s’enfonsa, probablement a causa de migracions i desplaçaments de població.
Variants dialectals gregues antigues:
1) Jònico-àtic (oriental): Àtica, Eubea, Cíclades, una franja d’ÀsiaMenor i algunes altres illes.
2) Eòlic (central): Tessàlia i Beòcia, una altra franja d’Àsia Menor, Lesbos.
3) Dòric (occidental): Delfos, Elea, Fòcide i en versió meridional, Peloponès, Creta,Tera, Rodes i d’altres.
4) Arcado-xipriota (grup central): centre del Peloponès (Arcàdia), illa de Xipre.
Atenes: àtic. Esparta: dòric.
Magna Grècia (Siracusa, etc.): dòric.
A l’època...
El grec és una llengua indoeuropea (com el llatí i les llengües romàniques, i la majoria de llengües modernes que es parlen actualment a Europa, llevat del basc, elfinès, l’hongarès i el turc).
Diversitat dialectal de la llengua grega, segons el territori.
Aquesta diversitat es tradueix en l’escriptura, en diferents alfabets que adapten l’alfabet semític, i queno s’unifiquen fins al s. V. aC, i en la utilització de variants dialectals diferents per als diferents gèneres literaris.
A l’època hel·lenística, la llengua grega s’unifica en una koiné, llenguacomuna, en què han desaparegut molts elements dialectals i s’han simplificat algunes particularitats gramaticals.
El grec és una llengua indoeuropea que integra també elements dels habitantsprimitius del territori (substrat mediterrani) i de les llengües del voltant (adstrat).
La diversitat lingüística del grec clàssic és molt complexa: gairebé cada ciutat-estat (polis) tenia les sevesparticularitats lingüístiques, que es poden agrupar en grans grups que comparteixen uns trets essencials.
Al segon mil·lenni aC es parla ja grec a Grècia. Cap a meitats del segon mil·lenni es potparlar ja de dialecte meridional i septentrional.
Cultura micènica (segon mil·lenni). Escriptura en Lineal B (manllevada del sistema d’escriptura minoic, Lineal A). Als voltants del 1200, la culturamicènica s’enfonsa, probablement a causa de migracions i desplaçaments de població.
Variants dialectals gregues antigues:
1) Jònico-àtic (oriental): Àtica, Eubea, Cíclades, una franja d’ÀsiaMenor i algunes altres illes.
2) Eòlic (central): Tessàlia i Beòcia, una altra franja d’Àsia Menor, Lesbos.
3) Dòric (occidental): Delfos, Elea, Fòcide i en versió meridional, Peloponès, Creta,Tera, Rodes i d’altres.
4) Arcado-xipriota (grup central): centre del Peloponès (Arcàdia), illa de Xipre.
Atenes: àtic. Esparta: dòric.
Magna Grècia (Siracusa, etc.): dòric.
A l’època...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.