Evolucio De L'Educació Fisica

De vegades ens pensem que els homes de la nostra època han sigut els que s’ho han inventat tot. Doncs estem ben equivocats, I sobretot en el terreny de l’educació física. Avui en dia, l’Educació Física es defineix com aquell procés pedagògic dirigit perfeccionar l’ésser humà, tot perfeccionant la seva formació integral. No obstant, no sempre s’ha tingut aquesta concepció d’aquesta vesanteducativa. El recorregut ha sigut molt llarg.

Les primeres referencies respecte a aquesta disciplina les trobem uns 30 segles abans de Crist, en la Xina. La societat xinesa va desenvolupar una gimnàstica encaminada cap la prevenció de malalties i per mantenir el cos en òptimes condicions físiques. D’aquest moviment gimnàstic va sorgir el que avui en dia coneixem com el Kung Fu. Més tard, en lesdiferents dinasties egípcies es van practicar exercicis corporals a prop del riu Nil, amb la finalitat d’entrenar als soldats i estar preparats per qualsevol acció bèl·lica.

Durant al llarg dels anys, el paper de l’educació física dins del paradigma educatiu ha anat fent-se cada vegada més gran. A la Grècia clàssica, la primera cultura on es veu el fet físic com un element educatiu i com un element derellevant importància per a la formació integral de l’individu, l’educació del cos estava inclosa en la paideia (base de l’educació grega). Alguns filòsof, com Plató, no creien en aquesta nova vessant de la formació del cos. Tenim constància d’això en els seus escrits de la seva obra República on explicitava que apostava per l’educació intel·lectual i moral del jove enfront la corporal. Per unaaltra part, Aristòtil va ser qui va assentar les bases de l’ideal educatiu en la formació, tot integrant a l’estudi filosòfic, el de la física, el de la retòrica i el de l’estètica. Així doncs, sorgia la reflexió sobre la funció en sí del cos que, com a conclusió, van determinar que únicament amb el domini d’aquest i de l’intel·lecte, s’assoliria un correcte equilibri. Aristòtil fou quitransmetré a la prosperitat he·lenístico-romana la visió d’equilibri entre ment i cos. Més endavant sorgiria la cita llatina mens sana in corpore sano.

L’any 776 a.C. van néixer els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia. Els jocs es veien com un festival panhel·lènic i com a vehicle d’unificació de les polis del voltant. Tal era aquesta unificació, que quan les ciutats d’estat grec entraven en guerra iarribava l’hora dels Jocs Olímpics, la guerra era suspesa.

Poc a poc, la idea d’entendre el fet físic com a element d’unió, de socialització, anirà desapareixent i apareixent durant el llarg de la història, depenent de les demandes socials. Tant cert és que, a dia d’avui, es crida a l’acció conjunta, tot implicant a països, regions, governs, societats, institucions acadèmiques, etc. per tal depotenciar l’activitat física com a generador de benestar, salut física i mental, qualitat de vida, etc. (Manifest de Toronto, 20 de maig del 2010).

Tornant al món grec, gràcies a Hipòcrates s’iniciaren uns coneixements físics entrellaçats amb la medicina: l’exercici físic es veia com un element fonamental per l’activitat terapèutica d’aleshores. Les idees d’aquest autor fan ser transmeses a laposterioritat gràcies al romà Galè, que es va encarregat de transportar-les. Per tant, aquí trobem un altre element important en quan a la rellevància de l’Educació Física en l’actualitat com a afavoridora d’un estil de vida saludable. Així doncs, fa milers i milers d’anys, la població ja tenia consciència de la importància de portar una vida sana. De vegades ens pensem que nosaltres, els del segleXX, ens ho hem inventat tot i ens sorprèn quan descobrim que quan nosaltres em arribat, els avantpassats han anat i tornat deu vegades.

En l’època romana, la importància al fet físic estava més lligat al tema de la guerra. Els països estaven en constant guerra i era imprescindible que els soldats estiguessin en forma. El llegat olímpic dels grecs no va ser tractat de la mateixa manera: qui hi...