Evolució del concepte infància

A.1- EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE INFÀNCIA


ÍNDEX:

Infància a Grècia i Roma

Cristianisme i edat mitjana


Renaixement fins al segle XVII

Segles XVIII i XIX


Escola Nova

Imatges










INFÀNCIA A GRÈCIA I ROMA:
A Grècia es considerava una desgràcia tenir molts fills, i encara més si es tractava de nenes.
Una carta d'un ciutadà romà a la seva esposa:
"Has de saberque sigo en Alejandría. [...] Te pido y ruego que te hagas de buen cargo de nuestro hijo bebé, y tan pronto como reciba el pago te lo enviaré. Si das a luz [antes de que regrese a casa], si es varón, mantenlo; si es una niña, deséchala."
A Roma, el pare podia elevar l’infant nounat del terra, en senyal d’acceptació o adopció, o bé no fer-ho, la qual cosa n’implicava l’abandonament a la porta decasa. També podia vendre’l, matar-lo o deixar-lo morir.
Es considerava als infants com a inversió en el futur adult.
En les classes socials humils, els fills eren considerats un bé material: ajudaven des de ben petits en les tasques domèstiques o del camp, en el teixit...
En les classes socials privilegiades, els infants eren un instrument de perpetuació del nom i del patrimoni de la família.Un esclau acompanyava el fill de les classes benestants a escola i, a casa dels amos. Els esclaus assistien a les lliçons impartides per als seus amos. Els fills de l’aristocràcia continuaven estudis secundaris, fins als setze o disset anys.
En l’àmbit urbà, l’ensenyament era obert a tots els infants des dels set fins als deu o onze anys. En el medi rural, l’accés a l’escola era pràcticamentinexistent.
Els infants esclaus no tenien família i treballaven des de ben petits en les tasques domèstiques o agràries. Començaven a treballar a partir del set o vuit anys, a alguns en arribar a l’adolescència se’ls concedia la llibertat.
El pedagog Marc Fabi Quintilià va intentar que es dones importància a la curai a l’atenció dels infants però no va tenir èxit.
CRISTIANISME I EDAT MITJANA:
Enaquesta època es representa als infants en l’art com adults en miniatura.
La visió dels infants és negativa.
Els infants eren totalment descuidats pel que fa a les necessitats higièniques i es creia que la brutícia era benèfica i saludable. Continuava l’infanticidi. A partir del segle XIV es van agreujar les dures condicions de vida dels infants amb les pestes, les fams i les epidèmies, i vacréixer el nombre d’infants orfes que vivien al carrer.
A l’alta edat mitjana es condemna l’avortament i es vincula amb el món diabòlic.
Els fills dels nobles practicaven l’equitació i aprenien a caçar i a manejar armes, les nenes cosien.
La música, la lectura i l’oració eren jocs habituals, però durava poc ja que molts es casaven als 11 anys.
Anaven a l’escola molt pocs infants i poc temps. Lamajoria passava dels jocs a l’ofici patern. Hi havia escoles de beneficència que acollien nens interns. Hi anaven molt poques nenes i aquestes hi aprenien a cosir, a brodar, a llegir llibres...
A partir dels segles XIII i XIV, els nens aprenien els oficis artesanals, artístics o les competències mercantils. Els infants pidolaires eren raptats i torturats per obligar-los a demanar almoines.
Enel món rural les nenes feien de molineres o pastores i els nens treballaven com a camperols, miners o pastors.
Ibn-Al-Jazzar publica “El llibre de la criança de l’infant”
RENAIXEMENT FINS AL SEGLE XVII:
Els pares es preocupen per la salut i la cura dels infants, per les maneres d’educar i es passa a una educació escolar destinada a facilitar el desenvolupament de les capacitats dels nens i nenesi integrar-los en la societat.
Es critiquen els mètodes educatius i es comença a pensar en una nova pedagogia. Es configura la tendresa envers la infància, encara que enfrontada a l’autoritat i la disciplina.
A partir del segle XV es publiquen els primers tractats de medicina infantil i a partir de meitat del segle XVI s’intenta acabar amb l’infanticidi en alguns països europeus.
Es...