ewed

1.- Què és l’obsolescència programada? Coneixies el concepte?

La societat en la què vivim, en la qual el consumisme constitueix una part fonamental, no és d'estranyar que moltes empreses posin en marxa estratègies a fi d'obtenir beneficis econòmics. La obsolescència programada consisteix en reduir la vida útil dels productes per així haver de comprar-ne de nous (posseir alguna cosa unamica més nova una mica abans del que és necessari). La obsolescència programada va sorgir al mateix temps que la producció en massa i la societat de consum, entre 1920 i 1930. En aquesta dècada la producció en massa comença a forjar un nou model de mercat en el qual l'anàlisi detallat de cada sector es converteix en un factor fonamental per aconseguir l'èxit. L'elecció de fabricar productes quees tornin obsolets de manera premeditada pot influir en la decisió d'una empresa en vers la seva arquitectura interna de producció. En aquella època els fabricants obligaven als consumidors a comprar nous productes, però el 1950 aquesta idea va canviar, ja no els obligaven sinó que es tractava de seduir-los. Els seduïen perquè així sempre desitgessin tenir l'últim model, un nou disseny o un nouestil.
El primer exemple el trobem en la bombeta construïda a Ohio el 1895, que actualment encara funciona en el parc de bombers de Livermore, Califòrnia. Altres exemples més actuals d’obsolescència programada els trobem en les impressores, llanternes, rentadores, etc. Pel que fa el concepte de l'obsolescència programada que va sorgir a partir dels 50 (i que he explicat anteriorment) trobaríemexemples actuals com els nous models de mòbils (Apple, Nokia, Samsung,etc), ordinadors, televisions i tot tipus de electrodomèstics.

El concepte de obsolescència programada ja el coneixia, però no havia aprofundit tant i tampoc havia vist mai aquest documental, encara que n'havia sentit a parlar. Això m'ha servit per aclarir varis dubtes que tenia i per entendre molt millor les estratègiesempresarials.


2.- Com, per què i quan neix l’obsolescència programada?

Neix l’any 1924 per Nadal. A Ginebra, on varis senyors es van reunir per elaborar un pla secret, que seria el començament del concepte d’obsolescència programada. Aquests senyors van crear el primer càrtel (associació horitzontal d’empreses que elaboren el mateix producte, on cadascuna d’elles manté la seva independència peròes posen d’acord en fixar un preu que asseguri el màxim benefici posant-se d’acord en els volums de producció o en el repartiment de mercats amb la finalitat de eliminar la competència) mundial per controlar la producció mundial de bombetes i repartir-se el pastís del mercat mundial. Aquest càrtel es va anomenar Phoebus, el qual incloïa els principals fabricants de bombetes d’Europa (Philips,Osram, Lámparas Z...) i EEUU (General Electric...) i fins i tot d’algunes colònies d’Àsia i Àfrica. L’objectiu era intercanviar patents, controlar la producció i al consumidor. Volien que la gent comprés bombetes amb regularitat, ja que si les bombetes duraven massa comportava que no es comprarien més bombetes noves, i per tant les empreses no obtindrien els beneficis que s’havien esperat.
Phoebusconsistia en limitar la vida de les bombetes en 1000 hores, moltes menys de les que Edison va anunciar (1500) i de les 2500 hores que anunciaven les empreses.
Es va crear el 1925 el “Comitè de les 1000 hores de vida” per reduir el límit de la durada de les bombetes, la qual cosa va provocar que els fabricants experimentessin en un producte que no superés aquesta durada (en menys de 2 anys es vareduir la vida útil de 2500 hores a menys de 1500). Els fabricants eren multats pel càrtel si es desviaven dels objectius marcats. Com a conseqüència d’aquesta política, als anys 40 es va aconseguir la bombeta estàndard que durava 1000 hores.
Finalment, el 1942 el govern dels EEUU va denunciar a la General Electric Company i a altres fabricants per competència deslleial, fixar preus i de...