Examen de Catalán de 1Batxillerato

Prova 3 segona avaluació (1B)
1. Comenta el poema següent de Francesc Vicenç Garcia,  rector de Vallfogona. [2 punts]


A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA
EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL


Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja,
A qui los d’or més fi tenen enveja,
En un terrat la bella Flora un dia;


Entre ells la pura neu sedescobria
Del coll, que ab son contrari més campeja,
I com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà d’una peça pareixia.


Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien


Que el cor, enamorat, se m’alterava
I, temerós d’alguna gran desgràcia,
De pendre’ls tregües ganes me venien.


És un sonet del barroc del poetaFrancesc Vicenç Garcia. El poeta contempla com es pentina una dama i el cor se li altera amb la visió. És un poema típic del barroc tant pel que fa a la forma com al contingut: l’oposició de contraris, les metàfores (cabells de finíssima atzabeja) , hipèrbatons (primera estrofa). L’exageració i combinació d’aquests elements ens indiquen una voluntat irònica per part de l’autor.


Al primerquartet el poeta veu de lluny la dama que es pentina i explica la negror del seu cabell. Al segon quartet continua la descripció distant i ara és la blancor de la pell el que destaca i que contrasta amb la negror dels cabells, mostrant així una oposició de contraris molt típica del barroc. Al primer tercet intervé el jo, i ens diu que contempla “atònit” el dolç combat i al segon tercet conclou que elseu cor enamorat té ganes de participar en la lluita.


És un sonet amb versos decasíl·labs sense cesura, rima consonant ABBA ABBA CDF CDF. Destaquem les metàfores referides al color dels cabells i de la pell (negre i blanc): cabells de finíssima atzabeja, (cabells) d’or fi, pura neu (pell), l’hipèrpbaton a la primera estrofa. Recull tots els tòpics del barroc provablement amb una voluntatparòdica o irònica.


Ens resum, és un sonet característic del barroc amb forts contrastos i dos personatges: la dama que es pentina i el poeta espectador que s’excita en veure l’erotisme de la dama en pentinar-se. L'oposició de contraris, les metàfores i els hipèrbatons en són les característiques.




2. En quins segles podem situar el Renaixement  i el Barroc. Compara les característiquesbàsiques d’aquests dos moviments.  [2 punts]


El Renaixement al segle XVI i el barroc al segle XVII.
El renaixement es basa en l’humanisme que té com a objectiu l’alliberament de l’ésser humà. El seu fonament és la cultura clàssica (grega i romana) a la qual s’atribueix les característiques de racionalisme i equilibri formal. El gènere literari preferit són els Diàlegs que pretenen argumentar ipersuadir.
El barroc és conseqüència de la crisi de valors del segle XVII i enfront de l’optimisme del renaixement s’imposa els pessimisme i la necessitat d’evadir-se. El barroc usa el contrast, l’antítesi i la paradoxa. Tant pot embellir la realitat com mostrar-ne els elements més sòrdids. La mort i la fugacitat dels temps són altres elements de la seva concepció pessimista de la vida. A lasenzillesa de l’art renaixentista oposa l’exuberància.



3. Com podem explicar la crisi de la literatura catalana dels segles XVI al XVIII. Quina importància té i què és un romanç? Comenta breument algun dels romanços que hem llegit a classe.  [2 punts]
Amb l’edat Moderna el centre més important del comerç a Europa es desplaça del Mediterrani a l’Atlèntic, amb els reis catòlics la cort esdesplaça a Castella i es dona un conflicte polític entre la voluntat centralitzadora de la monarquia i va voluntat de les autoritats catalanes de mantenir les Constitucions. La impremta també afavorirà les llengües més parlades. Tots aquest aspectes fan que Catalunya perdi poder econòmic i polític i això afectarà negativament a la cultura catalana. El català continua sent la llengua que parla la gent...