PAUTA 1er EXAMEN TRIMESTRAL CATAL

PAUTA 1er EXAMEN TRIMESTRAL CATALÀ:
Comunicació i llenguatge:
LLENGUATGE: mètode humà de comunicar idees, sentiments, desigs, etc; mitjançant signes orals (parla), visualsescrits (escriptura) o paralingüisme (brayle, sords, morse...).
Elements de la comunicació:
Emissor: transmet la informació amb un codi compartit que codifica els signes i els emet.
Receptor: rep la informació i descodifica elssignes perquè coneix el codi.
Codi: sistema de signes comú a l’emissor i el receptor que permet produir i interpretar missatges.
Missatge: seqüència de signes que l’emissor emet i el receptor rep.
Canal: mitjà a través del qual es transmet un missatge.
Referent i context: realitat a què fa referència el missatge (allò que es parla) i circumstàncies extralingüística que condicionen el missatge.Funcions del llenguatge: són les intencions comunicatives (finalitats, objectius) de l’emissor en realitzar la comunicació.
Emotiva: manifesta el pensament o estat d’ànim de l’emissor. Ús de la 1ª persona. S’incideix en l’EMISSOR.
Conativa: es cerva la reacció del receptor mitjançant la interrogació, l’ordre o prohibició. Ús de la 2ª persona. RECEPTOR.
Metalingüística: parla sobre la llengua,s’incideix en el CODI (gramàtica, definicions...).
Poètica: es preocupa per la forma, busca una finalitat estètica amb un ús de recursos retòrics (literatura). MISSATGE.
Fàtica: incideix en el CANAL per iniciar, acabar o comprovar la comunicació.
Referencial: informacions objectives sobre la realitat amb un to neutre i enunciatiu. Ús de la 3ª persona. CONTEXT I REFERENT.

Tipus de signe: la comunicacióés la transmissió d’informació a través de signes agrupats d’un codi, i el signe és un tipus de senyal que pren un valor significatiu gràcies al codi del qual forma part.
Naturals:
Indicis: relació de contigüitat causaefecte, febre, petjades, fum... Ex: el mal intermitent d’un queixal, les marques de ferradures en un camí, l’aparició d’una colònia de llúdries en la parta alta d’un riu en procésde sanejament, la sensació de rodament de cap en llocs alts, l’excitació d’un gos llebrer a la vora del cau d’un animal.
Artificials:
Icones: tenen relació de semblança amb allò que representen (mapes, plànols, caricatures...). Ex: la caricatura gràfica d’un personatge, les ombres xineses.
Símbols: són arbitraris(cap relació amb allò que representen) i convencionals (acordats i acceptats per lasocietat). Ex: la bandera blanca en un combat, els signes monetaris (dòlar, lliura esterlina, euro).

Tipus de codi: Llenguatge humà (sistema de signes convencionals creats per acord dels membres d’una comunitat).
Codi no verbals (no usen paraules). Poden ser:
Visuals (senyals de trànsit).
Gestuals (un gest equival a una idea).
Acústics (timbre, toc a la porta, sirena).
Codi verbals (usenparaules). Poden ser:
Orals (llengua parlada, s’hi fa ús dels sons).
Escrits (llengua escrita, s’hi fa ús de les grafies).
Paralingüístics (signes diversos que representen sons o lletres: morse, brayle, llengua sordmuts...).
Literatura:
Esquema evolució llengua fins al segle XIII:
s.X – 218 a.C.: Substrat ibèric, indoeuropeu i basc.

218 a.C. – 456 d.C.: romanització: llatí vulgar: mare de les llengüesromàniques.



456 d.C.: derrota de l’Imperi Romà. Arriben els Germànics (Visigots).
718 d.C.: els àrabs arriben a la Península Ibèrica.
Finals s.VIII: els francs ocupen part de Catalunya (Marca Hispànica): bressol de la llengua catalana.







s.VIII: català parlat sense tenir-ne consciència.
s.IX: consciència de diferenciació entre llengua parlada (català anomenat vulgar, romanç o pla) i llenguaescrita (llatí): Concili de Tours (les litúrgies es fan en llatí eclesiàstic, però la homilia es fa en “Rusticam romanam linguae”, que vol dir en la llengua parlada).
s.X: comtats catalans independents dels Francs.
s.XII:
Català preliterari: Forum Iudicum i Homilies d’Organyà.
1162, Corona d’Aragó: Ramón Berenguer IV i Peronella d’Aragó.
Catalunya Nova: Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer...