Examen forner

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 13 (3078 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 26 de enero de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
FILOSOFIA

1. Les virtuds ètiques segons Plató
2. L’estat just segons Plató
3. Les formes d’estat injust segons Plató
4. El coneixement segons Aristòtil
5. Materia i forma segons Aristòtil
6. Acte i Potencia segons Aristòtil
7. Les 4 causes del moviment segons Aristòtil
8. Tipus de moviment segons Aristòtil
9. Anima i vida segons Aristòtil
10. Les virtuds i la felicitat segonsAristòtil
11. La politica segons Aristòtil
12. L’estoïcisme
13. L’epicureisme
14. Raó i fe segons St. Agustí
15. Raó i fe segons St. Tomàs
16. Autonomía segons Occam
17. El Renaixement
18. El metode Cartesià
19. El dubte Cartesià
1. Les virtuds étiques segons Plató
- Per Plató, les virtuds són els habits, lo que s’ha incorporat en la nostra manera de fer, les costums... i que conduieixen cap aconseguir el bé.
- La persona éticament virtuosa es comporta fent el bé. La virtud s’apren, educar es acostumar a fer el bé. El contrari de la virtud es el vici, allo que et porte habitualment a fer el mal.
- Hi ha 4 virtuds étiques; una per cada Part de l’anima (3) i l’altrea es la resultant de l’existencia de les altres tres.
- La virtud es aquella practica que ens porta a que cada part del’anima compleixi amb exelencia la seva funcio:
Prudencia: és a virtud que fa exel·lir la raó, la raó goberna les passions
Fortalesa d’anims: es la virtud que exel·leix les passions nobles, que l’amor propi ens mogui, sense que les dificultats ens aturin.
Temperancia: les passions sensibles no cal estimular-les, és la moderanció de l’apetencia.
La resultant de les 3 es:
Justicia: ser just s’apren,no es neix sent just. S’apren a través de l’educació. L’educació en el camp de l’ética passa per l’exemple, pel model... La teoria va bé, pero no serveix si no hi ha exemple.

2. L’estat just segons Plató
a) Paral·lel amb part de l’anima i virtuds.
Fa un paral·lel entre la societat i les parts de l’anima.
| | |ESTAMENTS |FUNCIONS|SIGNIFICAT FUNCIONS |
|Raó |Prudencia |Magistrats |Governar i legislar |Prendre decisions per al conjunt i fer lleis |
|Passions Nobles |Fortalesa |Guerrers |Administrat i defensar |Executar aquestes decisions, fer complir les lleis i |
| | || |protegir al conjunt social |
|Passions |Temperança |Artesans i Camperols |Produir |Produir tots els bens per subsistir i distreure’ns |
|Sensibles | | | | |
||Justicia | |Justicia | |

- La societat es divideix en tres estaments, que no son classes socials, ja que aquestes es diferencien economicament.
- El criteri per distribuir els ciutadans en els estaments es l’educació. L’estat ha de garantir les mateixes oportunitats educativesper tothom.
b) El filosof-rei
Tothom ha de tenir les mateixes oportunitats, per no tothom les acull amb la mateixa intensitat i intenció:
- N’hi ha que estudiar no els agrada, el seu unic objectiu es passar-s’ho bé, satisfer les seves Passions Sensibles: Aquests tenen la funció de Produir (artesans i camperols)
- N’hi ha que estudiar li agrada, no pel que aprenen, sino pels titols. Lapart de l’anima que els mou son les Passions Nobles: Aquests tenen la funció de Administrar i Defensar (Exercit i Administració, es promocionen per titols i merits)
- N’hi ha que estudiar es lo seu, el que els motiva es aprendre, els motiva la Raó. Per a que la societat sigui justa aquests han de prendre decisions. Han de Governar els Filosofs, perque son amants de la sabiesa
Si...
tracking img