Falso


LA DEPRESSIÓ
TRANSTORN MENTAL DEPRESSIU





CONTEXT DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL
Txus Franco.

Grup: Alba Naia, María Escudero
Sara Novella, Mar Vicente.

ÍNDEX:

Introducció pàg. 1
Cos del treballpàg. 2
Conclusions pàg. 7
Webgrafia pàg. 8






















INTRODUCCIÓ:

En aquest treball hem realitzat una recerca sobre el trastorn mental de la depressió.

Descriurem através d'una definició el que és la depressió, la tipologia de depressions que existeixen, les seves característiques, els diferents col•lectius afectats, les malalties i trastorns associats i els factors de risc i de protecció.

Veurem com es un problema que es pot patir a totes les edats i per raons molt diverses així com les alertes que hem de tenir en compte per a poder detectar la.-1-
A) De què parlem? Breu descripció del trastorn, síndrome....

Es considera depressió com un tipus de malaltia mental.
La malaltia mental segons la OMS és una alteració del processos cognitius i afectius del desenvolupament que es tradueix en trastorns del comportament, del raonament, de l’adaptació i les condicions de vida i de comprensió de la realitat.La depressió és un trastorn mental freqüent, que es caracteritza per la presència de tristesa, pèrdua d'interès o plaure, sentiments de culpa o falta d'autoestima, trastorns del somni o de l'apetit, sensació de cansament i falta de concentració.

La depressió pot arribar a fer-se crònica o recurrent, i dificultar sensiblement l'acompliment en el treball o l'escola i la capacitat perafrontar la vida diària. En la seva forma més greu, pot conduir al suïcidi. Si és lleu, es pot tractar sense necessitat de medicaments, però quan té caràcter moderat o greu es poden necessitar medicaments i psicoteràpia professional.

La depressió és un trastorn que es pot diagnosticar de forma fiable i que pot ser tractat per especialistes en l'àmbit de l'atenció primària.

La depressió sovintes transmet de pares a fills; això pot deure's als gens (hereditària), comportaments apresos en la llar o tots dos. Fins i tot si els gens fan que vostè sigui més propens a presentar depressió, un fet estressant o infeliç en la vida generalment desencadena aquesta afecció.

Tipus de depressió:

Depressió major: es presenten gairebé la majoria de símptomes que caracteritzen la depressiódurant al menys dues setmanes per diagnosticar aquest tipus de depressió.
La depressió major tendeix a continuar durant al menys sis mesos si la persona no rep tractament.
A diferència de la depressió major, la menor presenta només de dos a quatre símptomes.

Depressió atípica: un terç de les persones afectades per la depressió, presenta els següents símptomes: menjar i dormir en excés,sentiment d’angoixa pel rebuig i sensació de sobrecàrrega.

Distímia: La distímia és una forma de depressió menor. Es caracteritza per una sensació de decaïment o tristesa, gairebé tots els dies, durant un període de almenys dos anys. Té una simptomatologia molt més polimorfa que la depressió major, el pacient cerca ajut i protecció. Sol anar associat amb una personalitat neuròtica de base quemanté un equilibri però que quan es trenca per qualsevol esdeveniment vital, frustració o pèrdua dóna lloc a la distímia. Els símptomes repercuteixen deteriorant l'activitat social, laboral o altres àrees d'interès per al pacient. Requereix d'intervenció mínima per resoldre els símptomes.
-2-
Trastorn disfòric premenstrual (TDP):...