Filiació per naturalesa

TEMA 2: LA FILIACIÓ PER NATURALESA

2.1. Concepte

Distingir:
- Filiació com a fet natural (generació) v. filiació com a relació jurídica (status).
- La relació genètica o biològica no necessàriament ha de coincidir amb la legal o jurídica  progenitors v. pares (Llibre segon).
Diferents models normatius: veritat biològica v. veritat sòcio-afectiva. Si mirem en totes les legislacions defiliació arreu d’Europa podem veure que són diferents els models normatius. Els legisladors nòrdics i alemanys atorguen molta preferència a un sistema basat en la realitat biològica, tenen molt interès en que el pare que consta com a tal sigui també el pare genètic o biològic. En canvi, el nostre model per ex., sense voler-se apartar del tot de la biologia, atorguen importància moltes vegades auna realitat social.
Les tècniques de reproducció assistida han fet variar molt el concepte de filiació, perquè canvia totalment el concepte de la “veritat genètica o biològica”. Amb aquestes tècniques el pare i la mare legal poden ser dues persones que no tinguin cap component genètic amb el nen, ja que la mare no produeix òvuls o el pare produeix espermes amb dèficit de mobilitat. És per això queles tècniques de reproducció assistida s’estudien en un tema a part.
- Generalització TRA (tècniques de reproducció assistida)  nous problemes en la determinació de la filiació.

Com a concepte jurídic, la filiació determina la relació legal existent entre pares i fills, que comporta l’atribució de potestats i facultats  remissió als efectes de la filiació (ap. 2.4) i a la potestat parental(236-1 i ss. CCCat, Tema-4). ). Així doncs, com a concepte jurídic determina la relació legal que existeix entre pares i fills i per tant drets i deures que sorgeixen d’aquesta relació legal. Per exemple els pares estan obligats a donar aliments als fills.
Dissociació esferes biològica, legal i social o psicològica de la filiació (més freqüent amb la proliferació de nous models familiars). Hi hadoctrina que diu que el concepte de filiació no és únic, pot ser que hi hagi un pare genètic i que qui estigui exercint com a pare legal no tingui cap vincle genètic amb el fill.
 Parentage – parenthood - parental responsibility (BAINHAM et al., What is a parent?..., OUP, 1999).
La regulació general de la filiació i entre els diferents ordenaments posa de manifest la tensió existent entreveritat biològica v. estabilitat o pau familiar. Els diferents ordenaments d’Europa posen de relleu que en aquesta matèria existeixen moltes opinions sobre què és millor per al menor: quan volem determinar la filiació d’un nen prevaldre’s del pare genètic, o que sigui lícit que no hagi de ser així. Hi ha ordenaments que tenen molt d’interès amb la prevalença genètica, però el nostre ordenament i altrescreuen que en molts casos està justificat que no prevalgui la genètica.

Ambdós principis estan estretament vinculats a l’interès del menor, sovint en conflicte en els plets de filiació: “En matèria d’investigació de la relació paternofilial o materno-filial el principi que ha de prevaler és el de veracitat material en la seva vessant de veritat biològica, procurant fer coincidir la filiaciójurídica amb la real, si bé el legislador pot introduir alguna atemperació per raons atendibles de seguretat jurídica i pau familiar. Un cop determinada la generació, qüestió eminentment fàctica, entra en joc el segon gran principi regulador de la matèria: el del favor filii. Amb l’aplicació del principi de favor filii els Tribunals han d’impedir que la constatació del fet biològic produeixi alfill més inconvenients que els inevitables que en ocasions pot comportar la mera declaració de paternitat o maternitat. (...)” (FJ 3r, STSJC, Civil-Penal, 6.7.1992, confirmatòria d’una SAP estimatòria de la reclamació de paternitat respecte d’un menor).

2.1. Classes

La filiació pot tenir lloc per naturalesa o per adopció. Per tant, per naturalesa (consanguínia) o per adopció, que s’estudiarà...