Filología

COMPARACIÓ EN CORNEI I LA VESITA

[Fragments:
La vesita p.186 a 195
En Cornei, v.1-327.]

La vesita i En Cornei són dues mostres de teatre renaixentista profà en català (tot i que La vesita parcialment ja que, com en altres obres de l’època, s’hi empren més llengües. En aquest cas, evidentment, el castellà). Es tracta de dues comèdies ben diferents: La vesita és una comèdia de situació:crea comicitat a partir dels jocs lingüístics, de la subversió de determinades formes de cortesia. Trobem doncs, la comicitat en la juxtaposició. En Cornei, en canvi, és una comèdia que, tot i que aprofita molt la situació, l’acció hi juga un paper més important. Pel que fa al públic al qual estaven dirigides també sembla bastant diferent: sabem que La vesita era una comèdia representada a la cortvalenciana de Germana de Foix, en un ambient aristocràtic; mentre que s’estipula que En Cornei s’adreçava a un públic més ampli, i que seria segurament representada per alguna companyia de comediants. No obstant aquestes diferències, hi ha un seguit de correspondències estructurals, temàtiques i compositives que ens permeten comparar ambdues obres i veure que comparteixen un seguit d’esquemesd’època.

Pel que fa a la posada en escena de les obres –i, en concret, dels fragments en qüestió- distingiríem les següents situacions: En La vesita, trobem tres escenes: primerament la senyora amb la Guzmana, després la Guzmana i la Catalina i, finalment, les tres juntes. Segurament tot s’esdevindria amb la mateixa escenografia i es procediria a l’entrada i sortida dels personatges. Pel que a EnCornei respecta, les alternances de diàleg entre Cas i Cornei i el seu posterior retrobament podrien ser representats en un escenari dividit en dos per algun element escènic.

Pel que fa al teatre renaixentista la norma era escriure’l en vers, seguint les pautes del teatre antic. Posant-nos ja en l’anàlisi de l’estructura i centrant-nos en la mètrica, trobem que, tot i unes petites divergències queara esmentarem, ambdues comèdies tenen una mètrica bastant semblant:
· La vesita segueix una estructura molt marcada: octosíl·labs quan es tracta de castellà i heptasíl·labs en català, ordenats en quartetes. Això es compleix fins quan els diàlegs queden tallats, reprenent la mètrica en la següent intervenció, i aportant així al text certs valors comunicatius emfàtics o d’expressió. (Ex: “G:Señora. S: No em digau res.” P.188 o “C:Tome, ya sé. S: Quin drap tan net!” p.193) Pel que fa a la rima, trobem una rima regular (a-b-b-a) en tota la comèdia, alternant, indistintament, rima masculina i femenina. Cal destacar que sempre manté la rima i l’estrofisme.
· En Cornei segueix un esquema mètric gairebé idèntic: Heptasíl·labs amb rima alternada (a-b-b-a), ordenats estructuralment, des de laperspectiva de la rima, també en quartetes. No obstant, no té un esquema mètric tant estricte com La vesita, ja que hi ha diversos versos de tres o quatre síl·labes, sobretot per a expressions fàtiques (Ex: “Certes, si,” v.5 o “Donchs així és” v.15) que La vesita resolia realitzant una tall i dividint l’heptasíl·lab (o octosíl·lab) en dos diàlegs diferents; i que en el Corney es resolen com unairregularitat. D’altra banda, cal veure perquè és degut això: mentre a La vesita els canvis d’interlocutor són constants, a En Cornei la durada de les intervencions són més extenses.

La llargària de l’estròfica és diferent en les obres.
· A La vesita és breu. Les més extenses del fragment en qüestió són de quatre quartetes. Així doncs, hi ha molta més interacció escènica que entre els personatgesque en En Corney. (Com és propi d’una comèdia de situació) A més a més, cal tenir en compte que La vesita compendria el subgènere valencià del diàleg de dones –que és el que caracteritza el fragment comentat-; no obstant, en la resta de l’obra també es mantenen els diàlegs curts i l’alternança de veus.
· Pel que fa a En Cornei, tal i com hem comentat, les intervencions dels seus personatges...