Filosofia antiga

La filosofia antiga:
T1. Els orígens de la filosofia
1. Mite i Logos
1.1. L’origen del pensament racional
2. Els primers filòsofs (presocràtics)
2.1. Els monistes ( Tales, Anaximandre, Anaxímenes)
2.2. Els pitagòrics ( Filolau, Alcmèon)
2.3. Heràclit i Parmènides
2.4. Els pluralistes ( Empèdocles, Anaxàgores, Leucip-Demòcrit)
3.Els sofistes i Sòcrates3.1. La democràcia d’Atenes
3.2. El relativisme sofístic ( Protàgores i Gorgies)
3.3. Sòcrates: mètode, ètica (intel·lectualisme moral) i mort
3.4. L’escola cínica (Dràgones, “Sòcrates enfollit”)
RESUM:
1. Origen:
·Orígens de la filosofia: La filosofia va néixer a les colònies gregues de l’Àsia Menor (Milet) al segle a.C.
·Mite: El mite atribueix als Déus l’origendel que existeix i la causa de tot el que passa. Tracta de dominar la natura mitjançant cerimònies i ritus.
·Logos: Pensament racional. És una forma de pensar basada en l’observació i l’experiència que s’expressa en un discurs racional que pot ser discutit. És una espècie de raó universal que tot ho unifica.

2. Els primers filòsofs (presocràtics):
2.1 ·Monistes: Penses que l’origen de lescoses prové d’un mateix element. S’interroguen per tot el que existeix en la natura o “physis”. Són capaços de donar una explicació sense invocar l’ajuda de poders sobrenaturals.
-Arkhé: Origen o element del qual es compon tot el que existeix.
·Tales de Milet: (s.VI a.C.) Considerat el primer filòsof. Era un observador de la natura i donava idees per interpretar els fenòmens naturals.Considerava l’aigua com a principi de tot (arkhé). Les coses neixen de les coses humides.
·Anaximandre: Introdueix el concepte de moral i comença a interpretar d’una manera més racional la relació entre l’home amb l’univers que l’envolta. Considera que el principi de totes les coses és l’ápeiron. Considera que existeix un ordre de les coses que porta a un equilibri.
-Ápeiron: Substànciail·limitada i indeterminada a partir de la qual se separen els contraris, això dona lloc a la varietat d’essers que neixen i moren i als fenòmens de la natura. Seguint les lleis eternes els contraris vencen i s’imposen uns als altres.


·Anaxímenes: Considera que l’origen de tot és l’aire, aquets provoca tots els altres elements com l’aigua, núvols... . També introdueix l’element ànima.
- Ànima:Aire que ens manté units i ens guia en el coneixement. Els éssers vius inspiren l’aire de l’exterior.
·Heràclit: El foc és un altre element que mostra el principi i el fons inestable de la realitat, “aquest cosmos (ordre), el mateix per a tots, no l’ha fet cap déu ni cap home, sinó que va ser, és i serà foc sempre viu que s’encén i s’apaga segons una mesura”. “Tot flueix”.

2.2 ·Pitagorics:Segueixen la doctrina de Pitàgores. Responen les qüestions que són demostrables racionalment (veritat i realitat). Caràcter d’escola o secta. Pensaven la natura matemàticament. Creien en l’ànima i les reencarnacions i que els principis matemàtics eren els principis de tots els éssers.
·Pitàgores: V a practicar la investigació més que cap altre home, va elaborar una mena de saviesa feixuga i enganyosa.“L’home és un animal que comprèn, els altres animals senten, però no comprenen.
·Parmènides: “Allò que és, és; i allò que no és, no és”. Atribueix a l’ésser com a increat, indestructible o únic ( no existeix res més que l’ésser) ,complet (no hi ha buits dins seu) , immòbil ( no pot traslladar-se ni canviar perquè llavors es transformaria en no-ésser) i infinit( Ha estat és i serà sempre. L’ésserno ha pogut ser engendrat atès que en aquest cas tindria l’origen en el no res).
- Coses comunes d’Heràclit i Parmènides: La filosofia creix d’una nova dimensió que se centra en el logos o raó, abandona el principi de la matèria (arkhé) per centrar-se en la seva unitat conceptual. La natura té una raó que pot ser descoberta per la raó humana. El logos es manté ocult darrera d’un vel...