FILOSOFIA DE PLATÓ

PLATÓ: CONCEPTES I VOCABULARI
Metafísica
Idea: objecte ideal, realitat estable, que perdura. No està sotmesa ni al canvi, ni al
moviment, ni al temps; i tampoc la podem situar en cap espai. Per això, les Idees són
invariables, eternes i immutables. Existeixen al marge de la nostra existència, si nosaltres no
existíssim o no les descobríssim, seguirien existint. Plató afirma que les Idees sónveritats
necessàries, absolutes, no poden no ésser. Les Idees són transcendents, són més reals que les
coses sensibles. N’hi ha de diversos tipus: les idees de coses, idees matemàtiques, idees de
valors i la Idea de Bé (la més important de totes). Com que són pures no hi pot haver idees de
coses innobles (com per exemple la brutícia o dels vicis).
Idea de bé: Idea suprema, la mare de tota laresta d’idees. Plató no especifica el
significat complet de la Idea de Bé. La Idea de Bé no es pot explicar posant exemples pràctics,
no és un descobriment que fa el filòsof i que pugui compartir amb tot el món. Ens diu que és
un coneixement privilegiat, fruit de molts anys d’estudi i, en conseqüència no es pot resumir
en poques paraules. Però sí que ens donarà algunes pistes: sabem que el Béfa referència al bé
de la polis i això significa que el Bé comú sempre estarà per sobre del bé particular.
Cosa: objecte del món sensible, sotmès al canvi, al moviment i al temps. Les coses per
Plató són còpies, imitacions, i existeixen perquè participen de les idees. Sense idees no hi ha
coses, tenen una relació de dependència unidireccional.
Món Intel·ligible: és on Plató situa les Idees.És un món incorpori, immaterial, perquè
no està situat a cap espai, no està sotmès al temps i tampoc es veurà afectat pel canvi. El Món
Intel·ligible és, per tant, superior al Món Sensible.
Món Sensible: està situat en l’espai, hi experimentem el pas del temps i està sotmès al
canvi i al moviment. Totes les coses que puguem conèixer són materials i no són eternes
perquè encara que algunesdurin més que d’altres, totes acabaran per desaparèixer.
Jora: el lloc, l’espai, el receptacle en el qual el Demiurg situarà el Món sensible.
Demiurg : déu immortal, la funció del qual és ordenar. Aquest s’inspira en les Idees, les
copia i crea el Món Sensible sobre la jora. Amb aquesta figura, Plató explica com les Idees són
els models, els originals dels quals participen les coses del MónSensible.

Teoria del coneixement i psicologia
Episteme: (ciència, saber) fa referència al coneixement d’allò intel·ligible, de les Idees.
Doxa: (opinió) fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable.
Eikasia: és el grau de coneixment més baix, es constitueix per aquelles afirmacions
que només es recolzen en la observació sensible (per exemple “la lluna creix i decreix”, “elspals es torcen quan els introduïm en l’aigua”).
http://www.filoselectivitat.cat/

Pistis: grau de coneixement basat en l’observació sensible però des d’una perspectiva
crítica. Constitueix l’intent d’entendre els fenòmens basant-nos en hipòtesis explicatives (per
exemple, “la lluna té fases perquè la ombra de la terra la cobreix durant el seu cicle”). Per
Plató, aquest tipus de coneixement,no és un saber però sí que es pot considerar una opinió
raonable.
Dianoia: grau de coneixement superior perquè estudia objectes intel·ligibles, però no
tots, només arriba a les Idees matemàtiques. És un saber en sí mateix però necessita fer
hipòtesis explicatives, raonaments discursius i sovint s’ajuda de representacions sensibles per
això no Paltó no considera que sigui el grau de coneixementmés elevat.
Noesis: el saber absolut. Segons Plató implica una visió, una intuïció directe de les
Idees i s’hi arriba mitjançant la dialèctica. Per arribar a aquest coneixement elevat, però, Plató
ens diu que és necessari haver passat pels altres tres. El coneixement perfecte s’hi arriba amb
esforç i no tothom el pot obtenir (només els filòsofs/governants de la República).
Dialèctica: és...