Pregunta 4 Filosofia: Plató

QÜESTIÓ 4
Possibles respostes
RELACIÓ ENTRE PLATÓ I ELS SOFISTES
Els sofistes són un grup heterogeni de pensadors i intel·lectuals grecs que afloren en l’Atenes democràtica durant la segona meitat del segle V a.C. Es presentaven com educadors de noves necessitats formatives i educatives que demandava la realitat política, la democràcia, de l’època (la participació en l’Assemblea, en elsTribunals, etc.). Per tant, els sofistes pretenien formar aquells ciutadans que aspiraven a l’èxit social o a triomfar en política. I, per aconseguir-ho, l’important era convéncer i persuadir mitjançant la paraula, encara que el que es diguera no fóra sempre veritat. Per això, entre els seus ensenyaments, incloïen disciplines com l’oratòria (l’art de parlar bé en públic), la retòrica (l’art de parlarbonic, bell) i l’erística (l’art de discutir). Sofistes van ser personatges com Protàgores, Gòrgies, Hípies, Trasímac, Calicles...
Deixant de banda que els sofistes eren demòcrates i Plató un aristòcrata, les doctrines que van mantenir s’oposen frontalment a les que mantindrà Plató. Així, front al relativisme dels sofistes, Plató mantindrà l’existència de veritats absolutes, evitant així laidentificació del semblar/paréixer (opinar) i ser (conéixer) en el que incorrien aquells. Però, a més, aquells eren també escèptics, doncs no creien poder estar segur de res, mentre Plató creia en la possibilitat d’arribar a un coneixement objectiu i cert de la realitat a través de la nostra raó. El convencionalisme, l’afirmar que tant les institucions polítiques com les lleis i la moral eren productesde decisions o convencions humanes preses en moments històrics determinats, amb el relativisme moral en el que incorrien, així com l’empirisme polític també seran doctrines a les que farà front Plató amb les seus crítiques. Per acabar, destacar també les crítiques platòniques a la manera que tenien els sofistes d’entendre l’educació i la seua finalitat: metàfora de la poda vs. posar vista en ullscecs.

RELACIÓ ENTRE PLATÓ I SÒCRATES

La influència que Sòcrates va exercir sobre el seu deixeble Plató va ser decisiva, en especial pel que fa a alguns aspectes de la seua filosofia, entre els quals destaquem: la defensa d’una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals (en contra del relativisme dels sofistes), el concepte d’educació, la dialèctica com a mètode educatiu, larecerca de definicions universals i l’intel·lectualisme moral. Plató acceptarà, en allò fonamental, la manera d’entendre l’educació per part de Sòcrates, amb l’ús de la ironia i de la maièutica (l’art d’ajudar a parir idees) com a ferramentes principals de la mateixa. A més, allò que per a Sòcrates eren meres definicions conceptuals o mers conceptes (eixes definicions universals que tractava debuscar), Plató ho convertirà en realitats en si, immaterials, però amb consistència pròpia, i les anomenarà Idees o Formes. Per això, la Teoria de les Idees no serà de Sòcrates, sinó de Plató (encara que Plató la pose en boca de Sòcrates als seus escrits!), però s’inspira indubtablement en la recerca socràtica de les definicions universals.

Per últim, Plató acceptarà l’intel·lectualisme moral delseu mestre Sòcrates, aplicant-lo també al terreny de la política. Per això aquesta teoria ètica té una importància fonamental per comprendre el pensament ètic i polític de Plató. La proposta platònica d’un govern de filòsofs és resultat d’aplicar l’intel·lectualisme moral socràtic a l’àmbit de la política, doncs aquells són filòsofs-governants, és a dir, savis (que saben, per exemple, el que és boo just, des de la vesant teòrica: epistemològica) i virtuosos (que poden ser bons o justos, perquè poden aplicar-ho, des de la vesant pràctica: ètico-moral), i, precisament, per saber què és just poden ser justos.
Així doncs, a part de les influències intel·lectuals, Sòcrates és el model d´home just, bo i per sobre de qualsevol circumstància moral. A la Carta VII diu que Sòcrates fou: el més...