Filosofia Descartes

1.

El tema principal que planteja el text és el dualisme entre cos i ment. La primera idea que planteja el text és que l’ànima i el cos són dos conceptes diferents ja que el cos es pot dividir però la ment no. Seguidament usa exemples per a justificar aquesta ideia, ell es considera una sola cosa que s’identifica amb la ment, o que si s’amputa un membre la ment no es veu afectada.Seguidament explica que la ment és indivisible perquè ella sola és el que vol i el que concep, però que el cos si que ho és perquè no es veu capas d’imaginar una cosa sense que aquesta sigui indivisible. Conclou el text dient que amb la reflecció que ha fet s’aprecia que el cos i la ment són diferents.


2.

Esperit: Res cogitans, l’oposat del cos, Déu ha creat l’esperit i no podem dubtar de la sevaexistencia. Aquest garanteix la nostra existencia amb la frase “cogito ergo sum”.

Cos: Res extensa, l’oposat del cos i és l’extensió de cadascú. Descartes el compara amb un mecanisme de rellotge perquè diu que és modificable, divisible i no té poder sobre nosaltres.


3.

El filosof fa la afirmació perquè identifica l’ànima amb el seu jo personal, i com que l’anima és indivisible, elltambé ho és.
Descartes defensa l’existencia de tres tipus de substancies: res cogitans (a la qual pertany l’ànima), res infinita i res extensa.
La res cogitans és una substancia imperfecte dotada de raó que correspo al pensament (no és material). La res extensa és una substancia finita i creada, aquesta materia ocupa un espai finit i correspon al conjunt d’elements materials del món. Descartes diuque les característiques d’aquestes substancies es poden dividir en primaries i secundaries; les primaries es poden representar matemàticament (són clares i distintes), i existeixen objectivaent en l’objecte; mentre que les secundaries no existeixen objectivament en les coses com la olor, el color... La res infinita, també anomenada substancia perfecte, és Déu o la idea de perfecció; com queexisteix la idea de perfecció hi ha d’haver algo que ho sigui, sinó la ideia de perfecció ja no seria perfecte i per tant no existiria. Per a Descartes, Déu garanteix els nostres pensaments perquè com que és perfecte no deixaria mai que ens equivoquessim.El principal problema que va tenir Descartes en aquest aspecte va ser que el seu mètode per a demostrar l’existencia de Déu plantejava algunsproblemes.

Descartes defensa que l’home està compost per el cos i l’esperit, i que el cos és com una màquina acoblada a l’esperit. Per a fer possible aquesta unió ell diu que la glàndula pineal uneix el cos (res extensa) i l’esperit (res cogitans).


4.

Per a realitzar el següent exrecici compararé a Descartes amb Plató.
En l’anvit dels origens del coneixement poem observar que els dos filosofscoincideixen i defensen que es troba en la raó. Però Plató defensa que les ideies són externes al pensament mentre que Descartes diu que la idea éd innata.
El metode que usa Plató és la dialèctica (cal “amor” per a coneixer) que li serveix per a ascendir en el símil de la línia fins a arribar a la ideia de bé; en aquest punt s’ha completat la reminiscencia i l’ànima ho ha recordat tot. Descarte,en canvi, usa un mètode que es basa en l’evidencia, que es troba en la raó. Ell proposa eliminar tots els enunciats els quals no siguin evidents i dubtar de la resta.

Plató també defensa la realitat objectiva, ja que diu que la veritat està més enllà del subjecte que pensa ja que es troba en el món de les idees. En canvi Descartes diu que la realitat és subjectiva ja que la veritat es trobaen el subjecte que pensa i que aquestes idees són innates i les posseeix tot ésser amb capacitat de raó, ja que les idees no van amb l’individu sinó amb la raó.

Podriem dir que els dos filosofs coincideixen molt en la visió que tenen respecte als sentits, ja que tots dos creuen que per a obtenir la veritat aquests ens enganyen i no són segurs.

La concepció que tenen de la ment i el cos...