Foners Balears

ELS FONERS BALEARS
El terme foner designa al qui utilitza la fona; s'utilitza sovint per referir-se als guerrers que lluitaven amb la fona en temps passats.
La fona, bassetja o mandró és una einaconsistent molt antiga que consisteix en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància. Pot ser emprat com a material de cacera o com a arma. L'antic foner balear tenia fama dinstota la mediterrània de ser molt destre en el seu maneig i molts de foners foren reclutats com a mercenaris pels cartaginesos per lluitar en les Guerres Púniques contra els romans. El vocable"Balear", el qual dóna nom a les Illes Balears, ve de l'antic idioma púnic i significa, literalment, "Foner". Els grecs i els romans feien servir a més de pedres, peces de plom punxegudes per les dues puntesanomenades “glans” que solien tenir una inscripció. Eren de les armes més mortals, però l'interval entre projectil i projectil era més gran i això els restava importància front les fletxes i elsdards. A partir del segle XVI, amb l'auge de les armes de foc pràcticment en va desaparèixer l'ús militar i el seu caràcter és més reservat a l'entreteniment per mesurar la capacitat de tocar un blanc ambprecisió.Els foners eren des del seu naixement iniciats en el maneig de la fona i constantment es veien obligats al seu continu perfeccionament. Fet tal que els conferia com a enemics letals per laseva destresa i eficiència en el maneig de la fona. Els foners lluitaven sempre en primera línia, separats per diversos metres entre ells com soldats d'infanteria i la seva funció consistia a trencarles defenses de l'enemic. Junt amb els arquers, llançaven projectils que causaven abundants danys ja que els projectils destrossaven qualsevol escut o armadura de l'època i una vegada havien trencatl'ordre defensiu de l'enemic, deixaven pas a la resta de l'exèrcit que iniciava la càrrega. La gran habilitat dels foners de les illes va ser àmpliament elogiada i admirada pels grans historiadors,...