CONQUISTA CRISTIANA ILLES BALEARS



LA CONQUESTA CRISTIANA DE LES ILLES BALEARS










INDEX





1. LA CORONA CATALANO ARAGONESA I JAUME I


2. LA CONQUESTA DE LES ILLES BALEARS


3. CONQUESTA I REPARTIMENT DE MALLORCA


4. CONQUESTA DE LES PITIÜSES


5. EL REGNE DE MALLORCA FINS A LA MORT DE JAUME I


6. LA CONQUESTA DE MENORCA
















LA CORONA CATALANO ARAGONESA IJAUME I

L'any 1147 neix la Corona Catalanoaragonesa.

Formada per estats amb:
legislació
institucions

Tenien la seua lleguna i costums propis.

Mantingueren la seva autonomia interior.

El rei era la figura que cohesionava l'estructura de la corona Catalanoaragonesa.

Els primer comtes-reis , tingueren forts interessos a les terres del sud de França, (l'Occitània), volien fer unestat important a casa banda dels Pirineus,
El final d'aquesta ambició es va decidir a la Batalla de Muret, on va morí Pere II, perdent els territoris al nord de Pirineus, excepte el comtat del Rosselló i deixant com a hereu al seu fill de 5 anys Jaume I.






Durant la minoria d'edat de Jaume I , estava sota la custòdia de l'orde dels templaris, al castell de Monsó, i el regent era el seutio el Comte Sanç.
Durant la minoria de edadt hi van haver enfrontaments entre nobles que acabaren amb la majoria d'edat i amb la decisiño del nou rei de conquistar un regne dins la mar.
PERE II JAUME I


LA CONQUESTA DE LES ILLES BALEARS


Els cronistes justificaren la conquesta per la pirateriade les naus dels sarraïns , hi havia causes de major pes com l'expansionisme feudal i interesso comercials de la burguesia mercantil de Barcelona., a més, cimentat sobre la ideologia de croada contra l'infidel, per això l'expedició va rebre el suport de l'esglèsia.


CAUSES:

Desig de la noblesa feudal de terres i botí.
Interessos comercials de la burguesia mercantil de Barcelona.
Esperit decroada contra els musulmans.
L'activitat corsària dels musulmans va ser l'excusa de la justificació de la conquesta.







CONQUESTA I REPARTIMENT DE MALLORCA

La conquesta de Baleras es ve decidir en un sopar que tingé lloc a casa de Pere Martell, a Tarragona, on assistia el Rei i alguns dels seus principals magnats. Allí es va acrodar la convocatòria de corts a Barcelona perdiscutir la conquesta de les illes.
El 5 de Setembre de 1229 salpava una flota dels ports catalans , amb l'erxércit que havia de conquerir Mallorca.
Banquet de Tarragona del Rei Jaime I per tractar de l'expedició a Mallorca

L'erxèrcit cristià desembarcarà a Santa Ponça, la nit del 9 al 10 de setembre. A partir d'aquell moment es produïren continuades batusses entre els cristians i els musulmansmallorquins.
La primera batalla d'importància foy la del Coll de sa Batalla, on els musulmans foren derrotats.
Els cristians tornarien a derrotar els illencs en la Batalla de la Font de Mallorques.
L día 13 de setembre la flota havia fondejat Porto Pi, alhora que s'iniciava el setge de la capital mallorquina.
Després que el Rei en Jaume rebutjàs els intents de negociació del Valí musulman AbúYahya, el 31 de desembre de 1229 es va produir el darrer assalt.
Durant els mesos següents la ciutat patí el saqueig, milers de musulmans moriren o foren esclavitzats.


Amb la presa de la capital no s'havia consumat la conquesta de Mallorca. La zona del pla va ser fàcilment dominada, peró no sicceiria el mateix amb les àrees muntanyoses de les serres de tramunatan i de llevant, on moltsmusulmans s'havien refugiat.
L'erxèrcit cristià s'ahavia reduït Força, la gran majoria de cavallers i peons toraren al seu lloc d'origen . Jaume I va acceptar l'ajuda dels cavallers de l'ordre de l'hospital.
El rei hagué de tornar a Mallorca l'any 1231 per retre els castells musulmans d'Alaró,Santueri i Pollença, i sotmetre Menorca mitjançant el tractat d'infeudació de Capdepera; i també l'any...