Fotografia

Tots aquests textos són una font primària, escrita i de tipus social. Tots ells tracten el mateix tema; el debat sobre l’art de la fotografia en els seus inicis, però tots de maneres i punts de vistadiferents. A mitjans segle XIX, la invenció de la fotografia va produir un desgavell social, on alguns la consideraven art i altres, com Baudelaire, tan sols el refugi dels pintors fracassats.Quan la fotografia va aparèixer, segurament ningú s’imaginava tota l’evolució que arribaria a fer, i només aquells que en part si que ho feien la consideraven un art extraordinari, no una manerad’empobrir la pintura i imitar-la per intentar reemplaçar-la. Com diu Màrius Gifreda l’any 1930, crec que aquells que no la consideraven un art com a tal, no prevenien les possibilitats futures de la càmerafotogràfica. I és que suposo que és normal que als principis de cada gran invent, cada gran revolució, es tingui certa recança d’abandonar l’antic, el que sempre ha acompanyat, i preguntar-se si aquestnou invent podrà aportar tantes coses com ho feia l’altre. Crec que això és el que passava a Baudelaire, que considerava la fotografia com un progrés material, i que tan sols podia servir com aserventa, comparant-la amb la impremta i la estenografia. Baudelaire, doncs, deia que la fotografia tan sols podia servir a la ciència, ja que en els altres àmbits la pintura ja feia la seva feina. Tot iaixò, crec que aquesta nova revolució va complir moltes expectatives, aconseguint grans treballs ja siguin en àmbit científic però també de manera abstracta.
A la dècada del 1930, però, Pere Català parladel camí propi que ha fet la fotografia. Ja no la comparava amb l’art, doncs, perquè s’havien adonat que eren dos coses que encara que produïssin treballs semblants, eren completament diferents en lamanera d’execució i també el resultat. En aquest moments la fotografia ja portava un segle, i s’havien complert grans possibilitats que alguns si que esperaven en aquest àmbit, adonant-se que la...