Franquisme 1939 1959 Apunts

EL FRANQUISME: LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA (1939-1959)

1. UN RÈGIM DICTATORIAL
1.1. Característiques del franquisme
El “Franquisme”, es va basar en la dictadura de Francisco Franco, guanyador absolut de la guerra i líder indiscutible de tots els grups que s’havien posicionat en el seu bàndol.
Tot el poder de l’Estat es va concentrar en la persona de Franco, com a Caudillo de España (Cap del’Estat, Generalísimo, i Cap del Movimiento –la FET y de las JONS-).
Forta repressió política (+ 250.000 presoners polítics el 1940) i control social: depuració del personal de l’administració i de l’ensenyament i fèrria censura de premsa…
Prohibició de qualsevol partit, sindicat o associació de caràcter polític: règim de “partit únic”, la FET y de las JONS i establiment dels sindicatsverticals.
1.2. Els pilars del règim
L’Exèrcit: com a gran vencedor de la guerra, va acaparar gran part dels càrrecs polítics al govern i a l’administració.
L’Església: havia justificat la guerra com a cruzada i va donar suport ideològic i social al Règim, que es va declarar confessional.
La Falange: fou el vertebrador polític del Règim i va marcar la ideologia durant els primers anys (“època blava”)dirigida per Ramón Serrano Suñer. De La Falange depenien altres organitzacions de masses com el Frente de Juventudes, La Sección Femenina, el SEU (Sindicato Español Universitario) i la CNS (Central Nacional Sindicalista).
1.3. Els suports socials
Les oligarquies financeres i industrials, l’antiga noblesa, els propietaris rurals i en general les elits econòmiques i socials del país van mostrar elseu suport al nou règim del general Franco.
La burgesia, les classes mitjanes i els petits i mitjans empresaris van acceptar el nou règim, sobretot pels excessos i la radicalitat dels sectors més revolucionaris durant la guerra.
Els sectors populars (obrers, camperols, petits comerciants ...) que formaven part en general del sector “vençut” van haver d’acatar el nou ordre, més preocupatsper la supervivència i per la repressió del règim.
També a Catalunya els sectors més benestants van mostrar la seva adhesió al nou règim, si bé el nombre de catalans en les esferes més altes del franquisme sempre fou escàs.
1.4. Els franquistes catalans
La militància catalana de Falange no era gaire abundant, hi havia oportunistes i antics militants de l’extrema dreta. Van ocupar càrrecssecundaris per què el règim impedia que les autoritats arrelessin en el territori i per la també la desconfiança.
1.5. Les diferents “famílies” del règim
El Movimiento Nacional englobava diferents grups d’influència o “famílies”. A la primera època (Època Blava o Anys blaus ) tingueren molt pes els feixistes de Falange (nacionalsindicalisme).
Després de la Segona Guerra Mundial el pes passà alssectors ultracatòlics (nacionalcatolicisme).
A finals dels cinquanta tindrà més pes un grup religiós anomenat Opus Dei, del qual sorgiran els tecnòcrates o polítics més pragmàtics partidaris d’una modernització econòmica.
2. UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA
La repressió es va generalitzar i institucionalitzar ja durant la guerra i es va estendre després com un tret definidor del règim.
Larepressió pretenia passar comptes, liquidar opositors, impedir dissidències, i inhibir la població mitjançant la por.
Una sèrie de lleis van “organitzar”, planificar, la repressió: Ley de Responsabilidades Políticas (febrer de 1939) Ley de Represión de la Masonería y del Comunismo (1940) Ley de Seguridad del Estado (1941) Ley de Rebelión Militar (1943)
L’Exèrcit va tenir la potestatjudicial. Es van celebrar milers de Consells de Guerra fins a la creació del Tribunal d’Ordre Públic el 1963. S’ha calculat que el nombre de catalans jutjats en consells de guerra entre 1939 i 1945 pot haver estat de 40.000.
En el conjunt d’Espanya foren executades per raons polítiques unes 150.000 persones, de les quals 50.000 aproximadament ho van ser en la postguerra. A Catalunya van ser executades...