frdsesy


2 BATXILLERAT

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

UNITAT 4. La filosofia medieval.

D'ARISTÒTIL A DESCARTES

4. LA FILOSOFIA A L'EDAT MITJA. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA. 2 BTX.
Objectius
1. Fer atenció a les diferents cultures (jueva, grega, romana, germànica) i teories que intervenen en la formació del dogma cristià i al diàleg interreligiós iamb la filosofia que es dóna al llarg de la seva evolució.
2. Emmarcar el pensament dels diferents filòsofs amb el seu context històric.
3. Identificar elements comuns i també discordants amb la filosofia grega anterior, tant amb Plató i el neo-platonisme, com amb Aristòtil i la tradició aristotèlica àrab.
4. Exposar les diferents postures sobre qüestions concretes, com la relació entre fe iraó, o el problema de l'existència de Déu, i utilitzar-los de base per a introduir els principals temes de la filosofia moderna posterior.


Continguts
0. Introducció. Context històric i ideològic. Influències dels clàssics. Etapes. (Exposició)
1. El cristianisme dins el context imperial romà.
2. El pensament medieval.
1. La polèmica entre raó i fe.
1. Agustí d'Hipona (354-430).
2.Guillem d'Ockham (1298-1350) i Hildegarda von Bingen (1098-1179).
2. El coneixement
1. L'il.luminisme d'Agustí.
2. El nominalisme d'Occam.
3. El problema de la llibertat i el mal.
1. El mal com a privació.
2. El voluntarisme.
4. El problema de l'existència de Déu.
1. L'argument ontològic d'Anselm de Canterbury.
2. Tomàs d'Aquino i les cinc proves de l'existència de Déu.
5.Reconeixement en les qüestions dels filòsofs de la unitat d’algunes de les idees i problemes vigents en l'actualitat.


Fitxa 8. L’Europa medieval. Etapes del període medieval.


0. CONTEXT. 1. EL CRISTIANISME EN L'IMPERI
Elements de continuïtat amb la filosofia:
Neoplatonisme: Filó d'Alexandria (30 aC- 50 dC) dins el judaïsme ja atorga un paper central a una sofia o logos que s'identifica amb laparaula creadora de Déu, i que al mateix temps es podia equiparar al logos filosòfic dels grecs.
Pau de Tars fa el mateix dins el cristianisme. Equipara Jesucrist amb la sofia per als éssers humans, i també Déu amb logos, el que crea amb la paraula.
L'estoïcisme va facilitar molt aquesta assimilació de vocabulari, donat que el logos immanent al món era la seva raó de ser.
També ja en lafilosofia de Plató i Aristòtil, els epicuris i estoics, el món apareix com un organisme (organitzat, ordenat) etern i necessari, governat pel Demiürg o pel Logos, atret per una causa final divina.
Així, ja en el món antic, el cristianisme es va poder presentar com una filosofia, que més tard reivindicarà ser LA filosofia.
Jusnaturalisme (Ciceró): En un context imperialista sorgeix la idea incipientde la igualtat de tots els éssers humans segons una llei natural, que està més enllà de qualsevol dels diferents sisitemes legals humans. El cristianisme la identificarà amb la llei divina.

Elements divergents amb la filosofia grega o pagana:
Déu cristià és el contrari del Motor Immòbil. És dinàmic i intervé de moltes maneres en el món, crea a partir del no-res, revela la veritat a l'home,intervenint així en el seu coneixement, i envia el seu fill fet home per redimir-lo dels seus pecats.
Déu no es deixa dominar per la raó, sinó que està per sobre d'ella. Ell és voluntat i llibertat sobiranes.
El món grec era cíclic i etern. El cristià és essencialment temporal, i abança cap a la seva consumació el dia del Judici final. Només Ell és etern i existeix més enllà del temps.
Lanecessitat de concordar raó i fe:
el creient té la necessitat defensar les seves creences i això l'impulsa a buscar arguments racionals.
o bé pot tenir la curiositat de comprendre el contingut de les seves creences.
Tot i així, com a religió, el cristianisme sempre deixa un marge per a l'incomprensible, com l'encarnació, la passió i la resurrecció del fill de Déu, només productes de la voluntat i la...