Frwtr

CONCEPTE
Actitud
lingüística

DEFINICIÓ
Predisposició a valorar favorablement o desfavorablement un idioma
o varietat lingüística i actuar en conseqüència. Les actituds
lingüístiques són d’índole psicològica i/o ideològica i es refereixen
als subjectius (prejudicis, concepcions,...) que se li suposen a una
llengua i que en determinen l’ús i el prestigi.

Àmbit d’ús

L’àmbit d’úsd’una forma o varietat lingüística és el conjunt
d’ocasions o situacions en què és usada. Podem diferenciar entre
els àmbits d'ús formals o públics (llenguatge més elaborat, més
formal) i els àmbits d'ús informals o privats (llenguatge menys
elaborat, col·loquial, més informal). Els àmbits els podem delimitar
en funció de certes coordenades sòcioculturals: Categoria dels
individus parlants,territori on es parla, tema del qual es parla, la
situació formal o informal, la intencionalitat,....

Argot

Terme que designava originàriament la parla dels lladres
professionals francesos, i que ha vingut a significar tota mena de
parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els
usuaris d’una llengua: és un argot, per exemple, tot vocabulari
tècnic. Caldria afegir que l’argotté una funció determinant, fer-se
incomprensible per als parlants de fora del grup. En un tercer sentit,
és usual de reservar el terme per a designar les formacions lèxiques o
fraseològiques que es posen de moda, generalment en certs sectors
de les poblacions urbanes.

Assimilació
lingüística

Procés històric de desintegració d'una comunitat lingüística,
mitjançant la desvertebracióinterna i l'absorció o integració en una
altra comunitat lingüística diferent.

Autoodi

Rebuig de la pròpia identitat col·lectiva. També és anomenat
“deslleialtat lingüística”. És la identificació ideològica per part dels
qui abandonen la llengua dominada, amb el grup dominant i el
consegüent menyspreu pel grup lingüístic regressiu del qual es
pretenen distanciar i al qual pertanyien. És elsentiment negatiu
envers la llengua pròpia i que facilita el seu abandó progressiu i el
canvi lingüístic.

Bilingüisme

Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un
grup social. Altra definició podria ser: la coexistència de dos o més
idiomes vius en una comunitat. Alguns prefereixen el terme de
multilingüisme, que abraçaria un nombre indeterminat de llengües encontacte. El bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu
ús; la lingüística, doncs, s’hi interessa pràcticament en funció dels
fenòmens d’interferència. Modernament la sociologia se n’ha ocupat
també com a element del conflicte entre cultures diverses, i això ha
contribuït a la naixença de la sociolingüística.

Bilingüisme

Un territori bilingüe és un espai geogràfic dividiten dues zones
clarament delimitades lingüísticament. En una zona s'usa una llengua
i en l'altra se n'usa una altra.

territorial

Bilingüisme
unilateral

També conegut con unidireccional. És aquell que va en una sola
direcció, és a dir, els parlants de la llengua dominada han après i
usen també la llengua dominant, mentre que els parlants de la
llengua dominant poden usar, senseproblemes la seua llengua
exclusivament, la que gaudeix de privilegis, l’única que és
considerada realment necessària i imprescindible.

Codificació

Fixació, feta per tècnics, d’una normativa ortogràfica, gramatical i
lèxica -d’un codi- d’una llengua.

Comunitat

Grup els membres del qual tenen en comú una llengua, o almenys
una varietat lingüística, i que comparteixen consensos, regles,normes i actituds per a l’ús correcte i normal de la llengua comuna.

lingüística
Conflicte
lingüístic

Cultura
satèl·lit

Situació en la qual dues varietats lingüístiques competeixen entre
elles i provoquen la invasió o el desplaçament d’una d’elles dels
àmbits d’ús de l’altra. Apareixerà quan una llengua forana (dominant
expansiva) comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions...