Fugint Del Futur


FUGINT DEL FUTUR

ALUMNE: Jessica Pastor
Professora: Núria Giner
Assignatura: Disseny de l’acció socioeducativa, M1.


INTRODUCCIÓ
Fugint del futur, és una experiència que es desenvolupa, en el marc dels Serveis Socials d’atenció primària dels barris Clot-Camp de l’Arpa. Portada a terme per una educadora social, Alicia Gómez i una psicòloga, Rosa Patino. Basada en una autofilamció sobre duesadolescents, Naïs Rojas y Yasmine Romeu 18 anys. Un projecte social en forma de reportatje on durant 4 mesos, graben les seves vides, per poder observar la seva realitat adolescent i el seu entorn.
Tant la Naïs com la Yasmine, formaven part d’un grup d’adolescents, que passaven hores i hores al carrer. Se’ls planteja una iniciativa de projecte, que es porta a terme. On les protagonistes adolescentfaran un auto-reportatge sobre la seva visió del món i l’entorn pròxim, amb la finalitat de reflexionar sobre la seva identitat personal i social.
ANÀLISI
Referent a la finalitat, s’ha de dir, que amb la intervenció el que es pretén i podrien ser possibles objectius és; treballar l’autonomia, recuperar la pròpia persona i autoestima de cara al futur i comprendre la visió d’aquestes adolescents. Coma continguts, tenim el funcionament de les càmeres i les bases legals i protecció d’imatges del que pit i no pot sortir.
Pel que fa la modalitat, s’utilitzen principis comunicatius i es dóna molta importància a la imatge, al com es veuen elles. A partir d’aquesta, es pot analitzar la seva adolescència i entorn, aixi com els seus motius a les diferents conductes. Buscant l’autonomia i laintervenció educativa, adequada al context.
S’intenta implicar al màxim a les dues noies en el seu procés, ja que s’ha pensat un projecte que dóna resposta als interessos i expectatives d’aquestes, buscant l’èxit i el compromís. Pot ser, a partir de l’emissió i el protagonisme social que tindran la Naïs i la Yasmine, pel fet de sortir a televisió, trobem motivació i continuïtat. “ Me siento observada,por la gente que sin estar aquí, se que me va a ver, conocer, criticar, va opinar sobre mi… eso en cierta manera me da miedo” o pot ser i en un principi trobem l’angustia i baixa autoestima o inseguretat de les noies, degut a la influència de la televisió i les expectatives socials, aspecte que també podria ser un punt feble.
L’organització, fa que la resposta del projecte sigui positiva. Ladisposició de les càmeres les 24 hores, capten qualsevol detall i provoca que la reflexió sigui continua. En un principi quan es veien a la càmera, no es reconeixien prou bé i això jugava una mala passada a l’autoestima.
“ pero porfabor, si parezco un tio”. Això ho podríem destacar com un punt feble. Però al-final la càmera acabava sent un vehicle d'expressió"voy adecir ante la cámara mis defectos, tengo que asumirlos. Tengo que enfretnarme a ellos". El fet de treballar i disposar d'una entitat professional en el àmbit del reportatge audiovisual i comunicatiu, treu profit del material i els recursos, que passen a ser molt més amplis, aixi com les estructures de treball i les mirades cap als continguts. Al ser una durada Màxima de 4 mesos, no arriba a ser repetitiu ni deixia de ser efectiu, a causa deno acabar. Al estar treballant amb professionals de Serveis Socials, es té un suport i un fundament més exastiu. Els escenaris que apareixen al llarg de la gravació són la família, l'escola, el treball, el parc i el carrer.

En quant a la metodología, la tècnica en la què es basa és l'auto-reportatge i la lliure disposició de les càmeres,gravant el què vulguin referent; al seu entorn, com viuen,senten, pensen i donen sentit a les coses. Projectant socialment la seva identitat i la imatge d'elles mateixes que volen transmetre.
El fet de disposar 24 hores d'una càmera, provoca en aquest cas que no hi hagi un guió, sinó que els temes poden sorgir i desenvolupar-se com elles vulguin, improvisant, la cámara es converteix en un diari o un amic on pots parlar-ho tot " es como una manera...