gèneres periodístics

Gèneres periodístics de la televisió
Tot mitja tele visiu te el seu programa informatiu. El seu disseny es una traducció dels diaris, amb l’única diferència que aquest es treballa amb imatges, audio y llenguatge comprensible.
Els gèneres periodístics es classifiquen en tipologies anglosaxones i llatines:
Segons la tipologia anglosaxona: Es coneixen dos tipus de gèneres, els que donen aconèixer fets; la noticia, el reportatge i la crònica i els que donen a conèixer idees; principalment l’editorial i l’article d’opinió.
Segons les tipologies llatines es diferencien quatre grans gèneres: informació, reportatge, crònica i article.
Hi ha dos tipus de gèneres periodístics:
Gèneres informatius: fan una interpretació contextual de la informació en la que no hi apareix implícitamentl’explicació.
Gèneres interpretatius: apareix clarament la interpretació del periodista.
Diferents tipus de gèneres periodístics televisius
La notícia en televisió.
el gènere de la notícia en televisió s’adequa a les exigències del llenguatge audiovisual propi d’aquesta. Un llenguatge que combina coherentment i amb unitat les imatges i els sons. Les imatges de la televisió tenen significatsimportants més enllà dels
textos verbals, el públic entén de manera apropiada aquestes imatges i els seus significats.
D’aquesta manera, mitjançant la unió de paraules i imatges, s’arriba a una narració amb unitat expressiva en la que la paraula aclareix per un cantó mentre que s’observa el testimoni visual per l’altre.
La càmera enfoca les imatges per mostrar elements que ajudin a la sevainterpretació.
Els angles de càmera també canvien així com la distància de la càmera, des de plànols
detallats fins a plànols generals panoràmics. El llenguatge audiovisual s'utilitza en les notícies de televisió i està dissenyat perquè s'entengui de forma fàcil. Els periodistes de televisió han de ser experts en la manera d'expressar-se tant en la forma visual com la verbal.


Entrevista entelevisió
Els talls publicitaris fan fa que el contingut de la xerrada sofreixi moltes modificacions d'acord
a les coses que ocorrin en l'estudi. En l'entrevista televisiva l'entrevistat té poques oportunitats d'oblidar, l'espectador està present a diferència de l'entrevista gràfica en la qual tendeix a perdre la consciència que està parlant per milers de persones.
En la televisió l'entrevistadorcomença l'entrevista dirigint-se al públic i presentant
a l'entrevistat, i mai deixa de dirigir-se al públic durant la realització de la mateixa. Pel
que no hi ha manera que eludeixin al tercer integrant de l'entrevista.
El temps és un element molt important, a diferència de l'entrevista televisiva, en
les entrevistes escrites convé deixar parlar a l'entrevistat perquè elabori més les sevesrespostes, i arribar on aquest vulgui arribar. Però en televisió el temps és curt, per
la qual cosa és necessari promoure a l'entrevistat a donar respostes concretes de no més de
tres minuts.
Per a l'entrevista en televisió el llenguatge és important, ja que aquest no ha de ser tan
intel·lectual o *rebuscado com l'és de vegades per als mitjans escrits, al contrari ha de ser
col·loquial de talforma que sigui *entendible para tot el públic, amb poc ús de conceptes
reunits.
La principal diferència entre l'entrevista televisiva i la gràfica, és la doble narració que s'estableix
en la primera; En l'entrevista televisiva hi ha dos narradors, dos punts de vista:
el de l'entrevistador que interroga a l'entrevistat i el del director, que dirigeix el llenguatge
69
visual. La imatge queveu el públic és el de la càmera ja que l'espectador no només estarà
pendent de les seves opinions, sinó que també en els seus gestos, actituds i moviments. “Amb
l'entrevista es pretén obtenir la versió que una persona té d'uns fets.”20
La televisió és un mitjà extraordinàriament diferent a la resta. La pantalla li agrega ficció
a tota entrevista i li agrega en termes de personatges,...