Galileo

Agraïm al Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai la col·laboració i l’interès mostrat en aquest treball, i més especialment al Sr. Pedro Coutinho, qui ens va permetre conèixer de primera mà i més profundament el treball d’aquesta fundació així com la seva vinculació al projecte GALILEO.

Ens els darrers anys, els Sistemes de Navegació Global per Satèl·lit (GNSS) hanadquirit una gran importància. El seu desenvolupament i el fet que cada vegada es puguin utilitzar en àmbits més diversos fan que aquesta nova tecnologia hagi esdevingut una realitat quotidiana. En l’àmbit de la navegació i circulació aèria, que és aquell que més ens interessa, aquests sistemes de navegació són indispensables per a seguir les rutes de vol i per a poder garantir la seguretat i poderevitar col·lisions. A més a més, la seva perfecció i la millora de la tecnologia present en aquests sistemes afavoriran un millor funcionament i una major precisió en totes les seves àrees d’influència.

És per aquest motiu que la Unió Europea ha posat en marxa el projecte GALILEO, un Sistema Global de Navegació per Satèl·lit que permetrà superar els límits de precisió dels sistemes actuals ievolucionarà la tecnologia present en aquest sector. Alhora, aquest propòsit representa un dels reptes més importants assumits per el conjunt dels països del vell continent. Àdhuc, la finalització amb èxit del projecte GALILEO significarà el final de la dependència d’Europa als sistemes de navegació per satèl·lit americà i rus.

És per tot això que cal estudiar i conèixer amb més profunditat elprojecte GALILEO, les conseqüències del qual seran tan econòmiques com socials i polítiques i el seu desenllaç marcarà, en certa manera, el futur pròxim de la Unió Europea.

Índex pàg

Història dels Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit 5

Sistema Global de Navegacióper Satèl·lit 11

Funcionament del sistema GALILEO 17

Fases del programa GALILEO 27

Els socis de GALILEO 30

Aplicacions i serveis del Sistema GALILEO 32

Conclusions Generals 39

Annex (aprofundint amb els sistemes de navegació per satèl·lit)

Història dels Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit

El 1957, la Unió Soviètica va llançar a l’espai, amb tecnologia íntegramenteuropea, el satèl·lit Sputnik I, el qual era motoritzat mitjançant l’observació de l’Efecte Doppler de la senyal que aquest transmetia. Degut a aquest fet, es va començar a pensar que, de igual manera, la posició d’un observador podria ser establida mitjançant l’estudi de la freqüència doppler de una senyal transmesa per un satèl·lit que la seva òrbita estigués determinada amb precisió.L’Efecte Doppler

L’efecte Doppler, anomenat així en honor a Christian Andreas Doppler, consisteix en la variació de la longitud d’ona de qualsevol tipus d’ona emesa o rebuda per un objecte en moviment. Doppler va proposar aquest efecte el 1842 en una monografia titulada "Sobre el color de la llum en estrelles binaries i altres astres".

En el cas de l’espectre visible de la radiacióelectromagnètica, si l’objecte s’allunya, la seva llum passa a longituds d’ona més llargues, desplaçant-se cap al vermell. Si l’objecte s’apropa, la seva llum presenta una longitud d’ona més curta, desplaçant-se cap al blau. Aquesta desviació cap al vermell o el blau és molt lleu inclús per a velocitats molt elevades, com les velocitats relatives entre estrelles o entre galàxies, i el ull humà no pot captar-lo,solament mesurar-lo indirectament utilitzant instruments de precisió com espectròmetres. Si el objecte emissor es mogués a fraccions significatives de la velocitat de la llum, llavors sí seria apreciable de forma directa la variació de longitud d’ona.
Però en canvi, hi ha exemples quotidians d’efecte Doppler en els que la velocitat a la que es mou l’objecte que emet les ones és comparable a...