GAMETOGÈNESI

GAMETOGÈNESI MASCULINA

L’espermatogènesi es diferencia de l’ovogènesi en:
- no comença en la vida fetal, sinó en la pubertat
- la proliferació és contínua i es manté fins els 50-60 anys, quan comença a disminuir el número d’espermatogonis i és i
molt més gran la producció, fins 400 milions d’espermatozoides per ejaculació.
- la capacitació, procés pel qual s’eliminen factors inhibidors dellíquid seminal, es retira colesterol de la membrana
de l’espermatozoide i es redistribueixen les proteïnes de la seva superfície. L’ingrés de calci als espermatozoides
incrementa la mobilitat. També es produeix la reacció acrosòmica, gràcies a la qual es fusionen les membranes de
l’espermatozoide i de l’acrosoma i s’hi formen porus, a través dels quals s’alliberen enzims proteolítics i hidrolítics
quepermeten a l’espermatozoide travessar les envoltes de l’oòcit.
- els espermatozoides, en els humans, no viuen més de 72 h dins les tropes de Fal·lopi.

CONTROL HORMONAL DE L’ESPERMATOGÈNESI
L'adenohipòfisi produeix dues hormones gonadotrofines, que són les mateixes pels dos sexes però els seus efectes
són diferents en cadascun.  
- L’LH (hormona luteïnitzant) actua sobre les cèl·lules de Leydig,que es troben entre els tubs seminífers, en contacte amb
els vasos sanguinis, estimulant la producció de testosterona, hormona masculina indispensable per la diferenciació
sexual i per l’activitat reproductora.
- L’FSH (hormona fol·licle estimulant) regula l'espermatogènesi, junt amb la testosterona. Sembla ser que, l’FSH induïria
l’inici de la maduració, i la testosterona entraria en joc, enetapes posteriors per a estimular l'espermatogènesi.
La testosterona com s’ha dit és produïda per les cèl·lules de Leydig del testicle, i en un petit percentatge en la capa
reticular de l’escorça suprarenal. A la dona s’han detectat petites quantitats en sang, molt inferiors a les que circulen en
l’home. Des del naixement, fins els 10-12 anys, el testicle produeix hormona masculina, en quantitatsínfimes.
Posteriorment, en la pubertat, es desencadenen complexos mecanismes neurohormonals, i la producció de testosterona
augmenta fins assolir els nivells de l’adult. Aquest fet produeix canvis psíquics i físics, propis del sexe masculí. També
s’encarrega del desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris:
•

Funció Anabòlica
En general, la principal funció de la testosterona és estimular lasíntesi proteica (anabolisme), que s’evidencia en la fibra
muscular, que augmenta el seu volum gràcies a l’increment dels seus filaments d’actina i miosina (desenvolupament
muscular). Una demostració d’aquest fet és la retenció de nitrogen.

•

Redistribució del pèl corporal
El nen, fins els 10 anys, no té pèl genital ni axil·lar que apareix en la pubertat. Així com també en cara, tòrax i extremitats.La regió del pubis, adopta una disposició característica del sexe masculí: forma romboïdal de direcció vertical (un dels
vèrtexs del rombe es dirigeix cap el melic).

Més caràcters sexuals secundaris:
•

Canvis en la veu: Es produeixen per engruiximent de les cordes vocals i laringe, fent que la veu es faci més
gruixuda i ronca.

•

Tancament de l’epífisi dels ossos: Es produeix l’ossificació delcartílag de creixement, amb la qual cosa l’os
no pot seguir creixent.

•

Augment del metabolisme basal: per això té menor quantitat de teixit gras que la dona, ja que constantment
està gastant energia per a mantenir les seves funcions vitals.

•

Diferenciació de genitals: Durant el període fetal la testosterona és específicament necessària per a la
diferenciació del penis, l’escrot, la uretrade dins del penis i la pròstata fetal. En la pubertat, és novament necessària
per a la diferenciació sexual: els genitals externs creixen (penis i testicles), l’escrot es pigmenta, i apareix el pèl.
També es produeixen canvis psíquics: la conducta es fa en general més agressiva.

Conseqüències clíniques de la deficiència d’andrògens 
Depenen del moment de l’inici d’aquesta deficiència.
-...