Gbdfv

TEMA 3. LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1868)
La primera guerra carlina.
Quan va morir Ferran VII al 1833 i va fer reina a la seva filla Isabel, els partidaris del rei Carles (germà de Ferran) van començar les guerres carlines per impedir el regnat d’Isabel.
Els carlistes eren partidaris de l’Antic Règim i defensaven de la tradició i dels seus valors: Déu, Pàtria i Furs. S’oposavenal centralisme i a les reformes liberals. Eren majoritaris al País Basc, Navarra i part de Catalunya, Aragó i València. Eren part de la noblesa rural, el clergat i petits pagesos i propietaris rurals.
Els isabelins van tenir suport de la monarquía, la noblesa, la jerarquía i els funcionaris. Eren partidaris del liberalisme, volien fer reformes polítiques i económiques que apostessin per lamodernitat i el progrés.
El conflicto va tenir dues fases: ·Primera fase (1833-1835)es va consolidar un front de guerra on van aconseguir alguns triomfs militars. Al 1834 Carles va marxar de Gran Bretanya per viure a Navarra on va crear una monarquia. Zumalacárregui, que tenia el comandament de les tropes del nord va conquerir diversos territoris excepte Bilbao on va morir i els carlins van perdre elseu millor estrateg. A Catalunya es van aconseguir evitar les revoltes fins al 1835 que els carlins es van reorganitzar i van aconseguir controlar part de Catalunya. ·Segona fase(1836-1840) la guerra es posa a favor dels liberals fruit de la victoria del general Espartero. Van iniciar expedicions arreu d’Espanya intentant conquerir Madrid sense éxit. Els liberals van recuperar ciutats i elscarlistes van perdre posibilitats. Es va firmar el Conveni de Bergara entre els liberals i els transaccionistes per mantenir els furs bascos i navarresos.
Els governs de transició (1833-1836). Ferran VII va crear una constitució d’un Consell en el seu testament, presidit per Francisco Cea Bermúdez i integrat per absolutistes per arribar a un acord amb els carlins. Peró, degut a l’extensió del nombre decarlins els assessors de la regent Maria Cristina van mostrar-li la necessitat de nomenar un nou govern per ajuntar els liberals. Aquest va ser presidit per Francisco Martínez de la Rosa que va promulgar un Estatut Reial per convocar unes corts i unes reformes que van resultar insuficients i es van dividir en liberals moderats i lberals progressistes. Tot i les intents de mantenir la corona, esva acabar acceptant un govern progresista per iniciar reformes.
Durant el poder dels progressistes va haver-hi unes revoltes populars en contra els carlistes. A Catalunya es van iniciar actes violents que van acabar amb la formació d’una Junta. Al 1835 Mendizábal va ser l’encarregat de formar un govern per prendre les reformes necesaries tot i que algunes reformes no van ser totalment acceptadesi van acabar amb el restabliment de la Constitució de Cadis i el canvi del poder a Calatrava.
Els progressistes van desmantelar l’Antic Règim per implantar un sistema liberal i de monarquia parlamentaria. Es van dur a terme diverses reformes amb tres grans mesures: la dissolució del règim senyorial, la desvinculació i la desamortització.
El 1837 es va crear una Constitució que proclamva algunsprincipis bàsics del progressisme i alguns elements moderats. A partir d’aquest moment va quedar establerta una alternança en el poder entre els progressistes i els moderats. Entre el 1837 i el 1840 els moderats tenien el poder i van intentar treure elements progressistes de la legislació, però amb la formació de juntes revolucionaries Maria Cristina va dimitir i el general Espartero va asumirel poder fins al 1843 de manera autoritaria. Aquest va prendre mesures que no van agradar a les clases populars i va haver-hi un aixecament a Barcelona que va acabar amb un bombardeig. Però van seguir els aixecaments contra Espartero aconseguit que s’exiliès a Gran BBretanya. Va haver-hi una insurrecció a Barcelona i aquesta va tornar a ser bombardejada. Finalment, Isabel II va ser proclamada...