Gestió Cultural

La Gestió Cultural com a pretext


Què aporta un/a gestor/a cultural professional a la dedicació voluntària d’organització d’activitats culturals?
Crec que el més important és que aporta professionalitat. El domini instrumental que un gestor cultural representa que té, farà avançar estructuradament i organitzadament qualsevol projecte sense limitar-lo, sinó al contrari: competint, cooperant igenerant capacitats de cara a complir l’objectiu. Per tant, el resultat més directe però a llarg termini esdevindrà un increment quantitatiu i qualitatiu de l’activitat cultural en general . La cultura com a sector que crea treball qualificat, diversificat i estable necessita del gestor cultural per donar una resposta professional i especialitzada. Tal com diu Carme Sais, la cultura emergent, derisc, necessita autèntics mecenes que hi donin suport per amor a l’art o per compromís amb la societat.”

Quines són les semblances i les diferències de la gestió cultural que detecteu entre els agents públics, privat i associatiu?
Agents públics, privat i associatiu treballen per a assolir uns objectius i per a tenir uns beneficis dins d’un marc legal general comú però amb llibertats i ajudesdiferents.
Quan parlem de gestió d'un servei públic cultural dins l’Administració pública, per exemple, ens trobem davant una problemàtica palpable dins el paper de l'administració: el conflicte entre el garantisme i el dirigisme. Una problemàtica entre l'interès general, el servei públic i la gestió directa, la qual és força impossible sinó ho és del tot.
Per altra banda i tot i que el sectorprivat sí que té l’opció d’aquesta acció directa, és un agent supeditat al sector públic en certa manera, perquè es troba manc per tirar endavant polítiques públiques. El mateix passa amb l’associacionisme. Veiem doncs, que com a organització del tercer sector queda fora del sector denominat públic, però alhora no respòn a les característiques del sector privat amb ànim de lucre: rep ajuda tantpública com d'empresa privada. I és que, en aquest espai, a molts països ens trobem amb una falta de regulació i promoció del tercer sector que comporta o bé una possibilitat de control absolut per part de les autoritats o del govern, o en d'altres casos, falta de transparència i responsabilitat en la formació dels agents del sector.

Identifiqueu i quantifiqueu tots els perfils professionals detipus cultural detectats en la institució de l’entrevista.
N’he detectat, almenys, 8:
Tècnica en polítiques d’Igualtat
Agent Local
Directora
Portaveu
Gestora Cultural
Actrius/Actors
Productor
Gestor Cultural

Quines creieu que són les competències que domina millor un/a gestor/a cultural? En quines creieu que hauria de millorar?
Depèn del gestor cultural i de l’Agent per a qui treballa.En el cas de la gestora cultural dins de l’Admistració pública , una de les competències més positives és la transversals, això li aporta una visió àmplia, oberta i general: disposa d’instruments, de coneixement del sector, d’interpretació, de visió estratègica, comprèn els processos culturals, exerceix funcions directives, capacitat de mediació, el treballa en equip, la sensibilitat, etc. Hitrobem però una certa por al canvi o una certa comoditat al que té, poca innovació i una mica de rigidisme: per exemple, no té coneixement de principis jurídics o d’indústries culturals que no tinguin a veure amb el seu camp, no té una acció tant directa.
Per altra banda, en el cas del gestor cultural dins d’una companyia de teatre , hem vist que les competències específiques i no tant lestransversals estan més dins del seu domini . De la visió oberta i àmplia passem a una més específica, que mira dins d’un camp d’acció determinat. En canvi, és molt adaptable als canvis i busca sempre l’oportunitat per a desenvolupar un projecte emprenedor. El seu camp d’acció és directament el públic, però tampoc té un coneixement clar del marc legal i legislatiu.

Quines mancances formatives...