gfgf

La nit de la princesa.











Index


Pàg 3 => 1ª Pregunta.
Pàg4=>2, 3, 4 preguntes.
Pàg5=>5.
Pág6=>6.














1º

Tracta d'un xic q s'anomena Bastian, que era pintor i se n'havia anat de vacacions a un poble, per a esbrinar coses sobre la seua família i per a pintar.

Quan va arribar al poble, se'n va anar al convent però no va poder tocar laporta, així que se'n va anar a un bar on va conéixer un xic que es va fer amic d'ell que era l'amo del bar, i es van comptar coses per a conéixer-se millor.

L'endemà va ser al convent i li va obrir Damià Ferrer que coneixia al seu avantpasat que es cridava Ignasi Grisalvo, que havia mort, li pregunte per la seua vida i per uns llibres Damià es va enfadar i ho tire el convent després d'estardiscutint i bevent alcohol.

Després Bastian se'n va anar pel carrer es trobava marejat, davall l'efecte de l'alcohol, i va començar a pensar que ho volien matar i volent fugir d'això se'n va anar a la platja i es va tirar al mar després la germana de l'amo del bar que la germana s'anomena Luisa i el germà Ramón, la germana ho porte a l'hospital.

Bastian va conéixer eixa nit a una xica que escridava Marina, que es va a enamorar d'ella, quan estava en l'hospital, Damià va ser a l'hospital i van estar ablanisc i li va comptar tot això del seu avantpasado i li va demanar disculpes pel que pas aquella tarde...

Bastian va trobar una clau que conduïa a una biblioteca secreta i va trobar el llibre de Sendra, uns dies després aniran a l'illa de portitxol, en la nit de sant Joan perquepressentia que s'anava a trobar allí amb Marina, com en aquells llibres posava, una ona grandíssima va cobrir l'illa i els dos van morir ofegats.

Ramon, Lluïsa i Damià és van sentir culpables. Damià va agafar el llibre i se'l va portar a una muntanya i ho va llegir i trencar i es va morir i Ramon va cremar aquella biblioteca secreta.
2º

Era un llibre de un altre Sendra, un fill del poble delsegle XV del que no s’ha sabut mai res.

3º

Marina va ser trovada per Albert una nit de Sant Joan al Portitxol, mentre observaba la mar.

4º

Lluïsa estaba malament, no parava de plorar; Ramón va cremar la biblioteca secreta, per a que ningú no tornara a llegar ningú d’eixos llibres, i Damià cuand va dar-se conta que era la seua hora de morir va anar al cim de la muntanya i va llegir perúltima vegada aquelles pagines que tenien la culpa de tot, va romper totes les pàgines i es va sentar en la creu i va morir.

5º

Hi ha diversa hipòtesi sobre l'autoria del text, però ni tan sols la procedència de l'autor ni el lloc on va ser escrita la novel·la estan clars de moment. Entre les possibles procedències, atés que les diferències dialectals del català literari eren mínimes enl'època, s'han citat diversos autors i regions de Catalunya i de València, i també hi ha qui ha argumentat que podria haver sigut escrita a Nàpols o inclús a Borgonya.

Alguns estudiosos com Jaume Riera i Sans han arribat a dir que la novel·la és falsa i que en realitat va ser escrita en el segle XIX pel seu descobridor Manuel Milà i Fontanals. Esta última hipòtesi no va ser ben acceptada pelsespecialistes, que continuen datant-la en el segle XV.
No obstant això, investigacions recents de Rosa Navarro Durán han aportat noves i poderoses proves que protegixen la teoria que el seu autor és Milà i Fontanals. En l'edició electrònica del diari Levante (www.levante-emv.com) , de data 19/02/08, l'expert agulla Joan Veny (Campos, Mallorca, 1932) catedràtic de Filologia de la Universitat Autònoma deBarcelona i director de l'Atles Lingüístic de l'Institut d´Estudis Catalans (IEC) , afirma: 'Estoy convençut en un 99,9% de possibilitats que l'obra que ens ha arribat correspon a un escrivà valenciano
El periodista que redacta l'article, Alfons Garcia, aclarix el següent: 'Su argument és la freqüència d'aparició de grafies i termes característics de la parla valenciana. Veny ha aprofundit en...