gggcgjgjgiyjgh

L’ORACIÓ
L’oració simple
L’oració (O) és la unitat sintàctica bàsica estructurada per un conjunt de regles i capaç de vehicular
un pensament complet. Es compon d’un subjecte (SN) i d’un predicat (SV) travats per la
concordança de persona i nombre, expressada en la flexió verbal (FLEX): (O => SN FLEX SV)
(vegeu RR 05, p.2).
Les seves ovelles belen fort avui.
O
SN (Subj)

RR 05, p. 2FLEX

# Les seves ovelles –en

SV (Predicat)
bel- fort avui #

belen
[ [Les seves ovelles] [bel[en] fort avui] ]
SN

FLEX

SV O (OSimple)

Tipus d’oració simple
4

Atenent al tipus de predicat (verbal o nominal), l’oració pot ser:
• predicativa, si el predicat és verbal (‘té per nucli semàntic un verb’):
En Jaume [corre molt] SV.
La Ramona [descansa ben poc] SV.
Jo [compro paintegral] SV.
• atributiva, si el verb és copulatiu (ser, estar, semblar) i, per tant, el predicat és nominal (‘té
com a nucli semàntic un SN, un SA o un SP’):
En Jaume és [bon xicot]SN.
L’Iu sembla [molt cridaner]SA.
Però resulta ser [de bona pasta]SP.

4

Atenent a la modalitat, l’oració pot ser:
• asseverativa o enunciativa, si exposa, conta o descriu quelcom (funció referencial):
EnJaume [corre molt]SV.
La Ramona [descansa ben poc]SV.
Jo [compro pa integral]SV.
• interrogativa, si demana una informació (funcions conativa i referencial):
- interrogativa general o total, si espera una resposta del tipus si o no:
- La gramàtica és interessant? Oi que ho és?
- Sí.
- interrogativa parcial, si s’espera un sintagma per resposta:
- Què és el més interessant de la gramàtica?- El verb ([el verb]SN).
• exclamativa, si expressa una emoció (funció expressiva o emotiva):
- És tan apassionant d’estudiar els verbs!
- Com friso per posar-m’hi d’una vegada!
• exhortativa, si expressa un manament (funció conativa):
- Que us sapigueu l’imperatiu! No passeu endavant sense estudiar-lo bé.

Llengua catalana: 2n Batxillerat. Funcions sintàctiques i pronoms clítics.

14

Atenent al grau de certitud, l’asseveració pot expressar:
• èmfasi de l’asseveració, si es vol recalcar el convenciment:
Del cert que els ha tocat la grossa.
• probabilitat, si es matisa que es creu que el que es diu és el més segur:
A hores d’ara ja els deu haver tocat la grossa (castellà: Les habrá tocado el gordo).
Segurament que ja són rics.
• possibilitat, si es vol fer notar quees parla de quelcom que simplement pot ser:
A les nou ens pot haver tocat la grossa.
A hores d’ara possiblement som rics.
• dubte, si es matisa que el que es diu no es veu gens segur:
Potser ens ha tocat la grossa.
Tal volta som rics.
Qui sap si som milionaris.

Exercicis
1.- Descriu les oracions següents atenent al predicat, a la modalitat i al grau de certesa:
1) El gerro era d’unaporcellana meravellosa.
(Pel predicat: atributiva; modalitat: asseverativa; grau d’asseveració: certesa)
2) Ha vingut poca gent.
3) Tindrem tants regals!
4) Quants quilos pot pesar?
5) Devia ser multimilionari.
6) Joan, sigues ben puntual.
2.- Expressa la modalitat i el grau de certitud demanats per a cada una de les oracions:
Comprar (indicatiu imperfet + 3a. sing) molt de peix blau.
1)Interrogativa general: Comprava molt de peix blau? (Resposta: Sí / no).
2) Interrogativa parcial: Comprava gaire peix blau? (Resposta: No gaire).
2 bis) Interrogativa parcial: Qui comprava molt de peix blau? (Resposta: En Gerard).
3) Exclamativa.
4) Asseverativa de dubte.
5) Asseverativa de possibilitat.
6) Asseverativa de probabilitat.
7) Asseverativa amb èmfasi.
8) Asseverativa irònica.3.- Expressa la modalitat i el grau de certitud demanats per a cada una de les oracions:
Suggerir (indicatiu present+ 2a. plural) una solució molt intel·ligent.
1) Interrogativa general.
2) Exclamativa.
3) Exhortativa.
4) Asseverativa de dubte.
5) Asseverativa de possibilitat.
6) Asseverativa de probabilitat.
7) Asseverativa amb èmfasi.
8) Asseverativa irònica.

© S. Bech

01/10/2008...