ghul

Ressenya: Trayectorias de participacion politica de la juventud europea: ¿efectos de cohorte o efectos de ciclo vital?

Per començar aquesta ressenya, primer de tot el que farè serà exposar les idees principals que el següent text vol transmetre i després comentarè a les conclusions que s'ha arribat (per tal de donar a conèixer el tema i l'orientació del mateix). Més endavant, m'endinsarè mésprofundament en els diferents temes que planteja en el document i ho posare en comú amb la nostra pregunta inicial de recerca. Diguèssim, que aquests seran els principals punts dels que parlare en aquesta ressenya, tot i que tampoc descarto parlar d'altres temes i relacionar-los amb el focus del text.

El text comença dient que en els ultims anys a Europa existeix la sensació de que hi ha unarelativa crisi en lo que és el tema de la participació ciutadana en la política dels diferents països europeus, i especialment es creu que és com a conseqüència de la baixa participació dels joves. Aquest assumpte està focalitzat sobretot en les darreres dècades i tenim diferents opinions de persones que entenen del tema, a favor i en contra. Una en contra, diu que aquesta afirmació és falsa i queel que en realitat ha succeit és que hi ha hagut una espècie de canvi en las pautes de participació, que probablement el sistema de participació o qualsevol mecanisme que existia anteriorment ja no és el que era en el passat. El text segueix dient, però, que a part de opinions a favor i opinions en contra en el que ens hem de centrar són en dos possibles motius que expliquin el per què d'això.D'una banda, el problema de què entèn la gent pel concepte de la participació política i d'altra amb qui es poden comparar les generacions actuals, per poder extreure unes certes conclusions que siguin bastant objectives en quant als nivells de participació.

A partir d'aquí, es presenten dos tipus de solucions. La primera consta de fer una comparació entre les generacions actuals i les més gransen l'àmbit de la participació, tot i que aquesta opció resulta difícil ja que el sol motiu de l'edat no és un factor que ens pugui explicar el per què de totes les coses. Pel que a la segona opció, s'hauria de fer una exhaustiva comparació entre els nivells de participació política de l'actual generació amb generacions anteriors. A diferencia de l'altra, aquesta opció segurament té més cosespositives que l'anterior; primer perquè els subjectes analitzats tenen tots la mateixa edad o com a mínim són de la mateixa generació. Tot i que també hi han coses negatives, perquè els joves de diferents generacions tenen característiques i contextos força diferents i això és un motiu que sempre comporta dificultats alhora d'analitzar coses.

Doncs arribat a aquest punt, està clar que lastrajectòries de participació van canviant al llarg de la vida, per tant, les pautes de participació es deuen pels factors generacionals i del moment de cicle vital actual que estigui una determinada persona. Segons el text amb tot això el que es pretèn fer és esbrinar l'evolució en les pautes de participació política de tres generacions diferents a Europa amb el pas del temps. En relació amb aquestpunt afirma que l'autor es centra especialment en la participació política no convencional, ja que és la que presenta uns índexs més alts de participació dels joves. El fet que es centri més en aquest tipus de participació, pot ser molt beneficiós alhora de saber els principals factors que la determinen i què pasara en el futur. En definitiva, el text és bàsicament de caràcter comparartiu i parlasobretot dels països europeus i també de la situació a Espanya.






Per tant, en un principi el text ja ens està dient que aquest suposat problema que pot haber-hi a Europa de participació política juvenil no existeix, i que ho hem d'enfocar des d'un punt de vista general i no amb les fomes de participació tradicional (ja que segons l'autor seria una desviació del veritable problema)....