goya

GOYA ÉS UN PINTOR DIFÍCIL DE CLASSIFICAR, JA QUE LA SEUA PINTURA ÉS EVOLUTIVA, NO PINTA IGUAL EN UNES ÉPOQUES QUE EN ALTRES. Y A MÉS A MÉS NO PINTÀ SEGONS LA TENDÈNCIA PICTÒRICA MÉS HABITUAL DEL MOMENT, EL NEOCLASSICISME. EL MILLOR REPRESENTANT D’AQUESTA TENDÈNCIA ESTÈTICA EL FRANCÉS DAVID.

PRIMER DE TOT:
Aprén a pintar en Aragó dins d’un atendència de “barroco tardà”. La temàtica religiosafou la predominant.
En ple regnat de Carlos III, viatja a Itàlia, on coneixerà les obres de grans mestres universals, com ara, Rafael, Veronés i el flamenc Rubens.

Un any més tard de nou a Espanya, el clero de la Basílica del Pilar de Saragossa li encomana una pintura mural al fresc. Va tenir èxit i continuà pintant per encarrec a estaments privilegiats saragossans, com ara les pinturesmonumentals de la Cartuja del Aula Dei, a les rodalies de Saragossa.
A 1775 ja tenim al pintor aragonés a Madrid, a la cort il·lustrada de Carles III. Va pintar per “Real Fábrica de Tapices” dotze anys, fins a la seua malaltia, que li provoca sordera, i un altra forma de pintar.
Va realitzar quatre sèries de cartrons.
De la segona sèrie es l’obra comentada ja , “el quitasol” la composició piràmidalde gust neoclàssic, (imitaven als quatrocentisstes). El color és de tonos vius, constrastat i amb efectes de llum. Aquest tractament del color l’allunya de la pintura neoclàssica i del referent quattrocentista.

En la tercera sèrie, destaca, “La pradera de San Isidro” obra en què la tècnica pictòrica de Goya es fa impressionista, juxtaposa les taques de color.


COM VEIEU LA TÈCNICA PICTÒRICADE LA PRADERA I LA COMETA, EL PRIMER I SEGON CARTRÓ NO TÉ RES A VEURE.
EL PRIMER ES FA AMB CENTENARS DE XICOTETES TAQUES QUE COMFORMEN LES FIGURES A LA PRADERA PER DAVANT DEL RIU MANZANARES, EL SEGÓN TE UN DIBUIX O LÍNEA MARCADA I UNA LLUM QUASI UNIFORME. LA PRADERA UNA LLUM PLENA DE CONTRASTES, DE CLAROBSCURS.
LA PRADERA ÉS DE 1788, LA COMETA DE 1777.




En la quarta sèrie comencem aveure el SENTIT CRÍTIC de Goya davant la societat que l’havia tocat viure. Estem ara en el regnat decadent de Carles IV.
LA BODA 1792.


Sembla que critica el matrimoni de conveniència i satiritza al novi, amb rostre de faccions de mico.







En AQUESTA ETAPA FARÀ UNA SÈRIE DE 80 GRAVATS “LOS CAPRICHOS” en els que satiritza a la societat de la crisi de L’Antic Règim, sobre tot, alspoderosos, la noblesa i el clero.
Altres d’aquestos gravats són fantàstics on mitjançant l’absurde mostrà visions personals d’essers estranys.


PER ELS GRAVATS UTILITZA UNA TÈCNICA MIXTA D’AIGUAFORT.
AL PRIMER ES PRESENTA COM UN PERSONATGE IMPORTANT.
EL SEGÓN DENUNCIA EL MALTRACTAMENT AL NENS, COM MÈTODE EDUCATIU.


En principio Goya tenía previsto que fuera la portada de susgrabados. Aquí se retrató de forma muy diferente a como finalmente decidió presentarse en el inicio de los Caprichos: abstraído, medio dormido y rodeado de sus obsesiones. Un búho le alcanza los útiles de dibujar, señalando claramente la procedencia de sus invenciones.
En el dibujo preparatorio, pensado como Sueño, dice: ... El Autor soñando. Su intento solo es desterrar vulgaridades perjudiciales yperpetuar con esta obra de caprichos, el testimonio sólido de la verdad.

EL TEMA ES UN REO DE LA INQUISICIÓN.










Fila superior: Caprichos de brujas (detalles)






LA EXPRESSIVITAT DE LES IMATGES, DE LES ESCENES FAN QUE GOYA SIGA TAMBÉ PRECURSOR DE L’EXPRESSIONISME.
I COM EXPLORA EL MÓN DEL SOMNIS, DEL SURREALISME.


Goya, muy relacionado con los ilustrados,compartía sus reflexiones sobre los defectos de su sociedad. Eran contrarios al fanatismo religioso, a las supersticiones, a la Inquisición, a algunas órdenes religiosas, aspiraban a leyes más justas y a un nuevo sistema educativo. Todo ello lo criticó humorísticamente y sin piedad en estas láminas. Consciente del riesgo que asumía y para protegerse, dotó a algunas de sus estampas con rótulos...