Graceling

Bartomeu Rosselló-Pòrcel



CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
 Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l'escarabat bum bum
 les ales li frisen.
Les flors de la perera
 riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
 una mica mica.
El núvol empeny el núvol
 i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sols'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.

 El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
 Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
 El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
 






A UNA DAMA QUE ES PENTINAVA DARRERA 
UNA REIXA EN TEMPS DE VICENÇ GARCIA

Amor, senyor de l'ampla monarquia
que publica el clavell i el foc proclama 
enl'ardor de la galta i en la flama
de l'exaltació que l'aire cria,

els cabells de finíssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
perú de lliris i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja,

treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del córrer d'unes cames despullades,

deixi les verdes herbes alterades.
Oh desmai en les tiges onejants
demarbres, ceres, roses bategants!

 

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retalles les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan etrecordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
 


Pere Quart


VACA SUÏSSA

Quan jo m'embranco enuna causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta! 

La meva sang no peix la noia  flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament. 

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre!Tinc banyes i escometo com un brau. 

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals. 

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
 
 

CORRANDES D'EXILI 

Una nit de lluna plena
tramuntàremla carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena. 

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya) 

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla. 

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitjavida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me  sens vida. 

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré. 

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res". 

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a laplatja un tenderol
que bategui com una ala. 

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.



 


Tirallonga de monosíl·labs

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet....