Grado Superior De Integración Social

Nom: Tamara milan
CFGSIN:C4 inserció ocupacional

Documental:Las veus contra la globalització.

(l'extratègia de simbad.)



1.Activitat: Definicions.

Neoliberalismo:
Es refereix a la filosofia político-econòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Esfocalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat. Quant a la política internacional, el neoliberalisme a les relacions internacionals proposa l'obertura comercial per qualsevol mètode possible; l'obertura comercial es refereix a l'adopció de tractats de lliure comerç i la divisió internacionaldel treball, cap a una integració econòmica.

El Neoliberalisme és un dels noms que s'usa per descriure una ideologia econòmica. Aquesta ideologia és la que actualment domina les polítiques de l'economia global.
Las políticas neoliberales:la desregulación,la privatización.
Globalització:

La globalització és un fenomen que es caracteritza per la interdependència econòmica, política, social icultural de tots els països del món.
És un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats.


Deslocalitzció:
La deslocalització és el fet de traslladar la producció d'una fàbrica, oficina, seu, servei, etc. a un altre indret on la suma de la producció més el transport resulta més econòmic que la producció a la primera ubicació.


Xenofòbia:

És undels prejudicis amb recel, odi, fòbia i rebuig contra els grups ètnics diferents.
La xenofòbia se sol basar en aspectes de cultura (s'oposa, per tant a la interculturalitat), religió (en les nostres societats, el més habitual és l'islamofòbia), etc.

Emigració:

L'emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre. Es distingeix del turisme perquè l'emigració suposa fixar la residència enun altre indret, encara que sigui amb previsió temporal.
Les raons que empenyen a les persones a emigrar dels seus països acostumen a ser complexes i diverses i es distingeixen de les causes immediates que precipiten la decisió de deixar el país.
Actualment, els països que registren més emigració acostumen a ser els pertanyents al denominat Tercer Món. Alguns d'ells reben una font d'ingressosimportant de les remesses que envien els emigrats als seus familiars.

Precariedad:
La precarietat laboral és un terme utilitzat per descriure la feina no convencional que està mal pagat, insegur, sense protecció, i no pot sostenir una llar.



2.Activitat: Escriure 3 frases y explicarles.

- “ Cal que els amos del món i els que encara poden parlar amb ells, trobin una solució que nosigui la metralleta, que és la distribució dels béns a la terra.”

Europa uns dels continents més rics del món i Àfrica un dels continents on hi ha cada vegada amb més pobreza. Esta clar que hi ha una descompensació econòmica brutal entre continents, a causa del mal repartiment dels béns a la Terra.

No podem permetre que la gent del tercer món ( del països pobres ) que es morin de fam mentrealtres per el seu egoisme tinguin riqueses i gaudeixin d'ella, perquè el que passa és que aquesta gent pobra emigrar cap a aquests països rics per poder sobreviure i poder mantenir a les seves famílies. Llavors es quan ve que Europa tanca les portes a aquestes persones i no precisament amb el diàleg, sinó amb metralletes, amb la policia naval, barreres...etc, perquè no vol a immigrants i llavorstanquen portes.

I tots tenim dret a viatjar per poder sobreviure i trobar un treball que ens faci millorar la qualitat de vida, tots ens tenim que guanyar la vida. A les grans potències no els interessa que països pobres es desenvolupin i arribin a ser països amb una bona economia o grans potències com ells, perquè això donaria lloc a repartir els diners en comptes d'entre 2 entre 4, suposaria...