Graduado En Filología Hispánica

El control de preus
En aquest treball es va a proposar una explicació del que son els controls de preus. En primer lloc, cal dir que si un cert bé es ven a un mercat competitiu en el que no intervé l’Estat, el preu s’ajusta de forma natural per equilibrar l’oferta i la demanda. A aquest preu l’anomenem preu d’equilibri i, la quantitat de bens que es demanden i s’ofereixen seran exactament elsmateixos que es vulguen comprar o vendre.
Però, pot donar-se’n el cas que no tot el món estigua d’acord amb aquest preu d’equilibri que resulta de la regulació natural del mercat. Per açò hi ha casos en que tant demandants com oferent pressionen al govern per a que controle i aprove lleis per regular el preu d’alguns certs bens del mercat de forma directa.
Els compradors sempre voldran pagar unpreu més baix, mentre que els venedors pretendran que els seus ben es venguen a un preu més alt. Si les pressions dels consumidors tenen finalment èxit, llavors el govern imposarà alguna llei que controla el preu màxim al que es pot vendre un bé, i si son els venedors, llavors s’imposarà un preu mínim al qual es puga vendre dit bé.
Ens trobarem llavors davant d’un preu de control màxim quan elgovern imposa un preu legal màxim al que es pot vendre un bé. Parlem de preu de control mínim quan el govern imposa un preu legal mínim al que es pot vendre un bé.



Com afecten els preus màxims als resultats dels mercats.
Quan un govern fica un preu màxim al que es pot vendre un bé, poden donar-se dues situacions: en el primer cas, si el preu màxim es superior al preu d’equilibri, aquestpreu d’equilibri no serà rellevant. GRÁFICA Les forces del mercat porten a un equilibri la economia, i per açò aquest preu màxim no té conseqüències per al preu o la quantitat de venda.

En el segon cas, observem que el govern imposa un preu màxim inferior al preu d’equilibri. La força i la demanda tendeixen a portar el preu al nivell d’equilibri, però si aquest preu es major que el control de preumàxim, per les lleis, no es pot pujar més. Açò provoca que la quantitat demandada serà superior a la oferida, i es donarà una escassetat. Degut a açò, hi haurà persones que vulguen comprar el bé i no puguen.

Quan es produeix una escassetat a causa del preu màxim es desenvolupa un mecanisme per a racionar-la. Açò pot consistir en la formació de llargues cues (ineficient per als demandants), oper part dels venedors, racionar el producte venent-lo només a certes persones atenent a criteris personals (familiars, racisme, etc.).


Exemple de fixament de preus màxims per part del govern.
En aquest exemple anem a visualitzar d’una forma més clara com afecta un control de preu màxim a un bé. En concret ens fixarem amb el lloguer de vivendes. Per una part, puguem dir que, com més amunts’ha parlat, no afecta aquest control si el preu màxim es situa per davall del bé, així que ens centrarem quan aquest control es situa per baix del preu d’equilibri.
Si el preu es situa per baix es poden donar dues situacions: a curt termini i a llarg termini.
A curt termini, puguem visualitzar que baixa el preu màxim de les vivendes i que afecta a la majoria de persones que ja han adquirit unavivenda. Açò es degut a que hi ha sempre la mateixa quantitat de cases per llogar, com es visualitza en la inelasticitat de la corba d’oferta. Malgrat açò, també puguem dir que hi ha una xicoteta escassetat, perquè hi haurà gent que no puga obtenir un lloguer.


Però, a llarg termini, puguem observar que l’oferta la elasticitat de la corba d’oferta baixa. Açò es degut a que els arrendadors veuenque no els surt tan rentable llogar el pis, i alguns decideixen llevar els seus del mercat, i a més a més no es construeixen nous pisos. Per un altra part, dels pisos que hi ha, baixa la seua qualitat degut a que els oferents van a poder llogar el seu pis estiga en la condició que estiga, ja que hi ha una molt major demanda que oferta. Aquesta demanda, pel seu costat, també augmenta, degut a...