gremis i oficis

                      GREMIS 
(era medieval) 
Els gremis és una  d’associació d’origen europeu i de caràcter econòmic, fou 
implantada 
a les colònies i a les ciutats medievals. Va agrupar a les persones d’ un mateix ofici 
amb el fi d’equilibrar la demanda d’obres i el numero de tallers actius. Aquests van ser 
les bases dels actuals col∙legis professionals i sindicats. 
Característiques: 
●Posseïen un àmbit local i de caracter obligatori. 
● Dividit en escales professionals. 
● Dirigit per un estat especial. 
● Controlar l’activitat artesanal i evitar la competència facilitant les matéries 
primeres a tots components dels gremis al mateix preu i fixant la quantitat de 
productes. 
● Formaven part de les cofrandies. 
●El horari de treball no era el mateix en totes les estacions.Treballaven més 
al’estiu i tenien més dies festius en l’actualitat. Les vispedes de festius 
treballaven menys hores. 
● Els gremis de comercials adquirien privilegis i poders judicials i legislatius a la 
ciutat. 
● Els governants de les gran ciutats com Benecia,eres delegats dels gremis. 
● Inspirats en principis de mutualitat i regiliositat. El gremi regula tots els aspectes, materials i espirituals, de la vida dels artistes: 
● La seva informació i escala laboral : contrats de aprendizatje, oficial, 
maestre,etc. 
● El funcionament del seu taller: suministra els materials , supervisa la 
producció:comprobadors(fiel contraste), regula el “mal preci”del producte, 
controla els contrats. 
La vida espiritual dels seus membres i gestiona práctiques de beneficicencia:Funda un hospital o creencia abocada a el seu sant creador:Cuida de les exequias de els seus 
membres i de els saufragis per a la eterna salvació de les seves almes.Cuida a las 
viudes i huérfans mediant dotes y ayudes eonómiques. 
 
Estructura dels gremis: 
 
La escala laboral dels gremis se estrucuraba en tres nivells:aprendiu, oficials, mestres. 
Podía haber tot tipus de gremis. 

 Els aprendius eran aquells que se iniciaba en la professió u ofici.La formació es 
verificaba a través de la firma de un “contrat de aprendizatje”, documents de naturaleza 
jurídica on intervenien un mestre que es comprometia a enseñar i un jove que volia 
aprendre.Els contrats tenien les seguents cláusules: 
● Duració de 4 a 8 anys. 
● Edad del aprendiz: 12­14 anys. 
Compromisos del aprendiz. 
1. Obeir al mestre. 
2. Acudir al obrer tots els dies. 
3. No ausentarse 
4.Guardar fidelidad al mestre 
● Compromis del mestre: 
1. Mnuntenció del discipul 
2. Adiestrament i enseñament del ofici 
 

alguns gremis: 
 
gremi 

que realitzaven  

Abaixadors 

Igualaven el pèl dels draps de 
llana amb tisores grosses​
. 

Calafats 

Fusters de ribera que construïen 
embarcacions. 
 
 

Cervelleres 

Fabricants de capells de ferro que 
cobrien el crani. 

Daguers Fabricants de capells de ferro que 
cobrien el crani. 

Fustanyers 

Teixidors de fundes de matalàs de 
cotó. 

Llogaters de mula 

Llogaven bèsties de càrrega. 

Sellers 

Feien i adobaven selles i altres 
guarniments. 

Tapiners 

Produïen tapins, una espècie de 
sandàlia de dona. 

Velers 

Fabricaven i venien vels. 

Xocolaters 

Feien i venien xocolata. 

OFICIS Cada corporació tenia la seva confraria, agrupació de caràcter religiós amb funcions socials i 
benèfiques amb un sant patró que la representava. Ajudaven els que ho necessitaven i les 
vídues i els orfes.El mestre artesà treballava a casa amb la col∙laboració de la seva dona, els 
seus fills i filles i, si el negoci anava bé, tenia algun treballador, assalariat o esclau, i algun 
aprenent. 
 
alguns oficis: 
 

ofici 

que realitzaven ELS agullers   
 
 

 feien elgunes joies .tambe feien 
hams per pescar i espardenyes 
 

Els blanquers 

 netejaven  la pell de la llana amb 
un raspell i aigua fins deixar­ho 
blanc . 
 

L' assaonador   

comprava la pell de les ovelles als 
blanquers aquesta pell la convertia 
en cuir i feien sabates,bosses 
selles de muntar 

Els boters. 
 . 
 ...