Grècia Des Del Segle Viii Ac Fins Al Segle V Ac

TEMA 54. GRÈCIA DES DEL SEGLE VIII FINS EL SEGLE V aC. LA INSTITUCIÓ DE LA POLIS I LA SEVA EVOLUCIÓ.


Teresa Fau, VV Struve ,Carles Miralles, Pilar Gómez


El començament d’aquesta nova època, designada amb un nom manllevat de l’arqueologia “època arcaica”, significa un canvi profund en la vida de Grècia en tots els ordres i coincidí amb un retorn de l’escriptura, després de la sevadesaparició a l’Edat Obscura. Aquesta reaparició es fa de la mà de l’alfabet fenici, introduït a Grècia i adaptat fins a convertir-se en l’alfabet grec.

En les zones més avançades de la Grècia continental i de la costa de l’Àsia Menor, així com en les illes de l’Egeu, hi havia ja aleshores un gran nombre de comunitats establertes, tot i que eren encara rudimentàries amb respecte a la ciutat estatque vindria més endavant, als segles V-IV. Un tret fonamental de totes aquestes ciutats fou la seva petita extensió (tenien al voltant dels mil habitants) i el seu caràcter independent.

La polis estava formada per dos elements: l’urbà (ástu) i la zona agrícola (jóra). En el centre urbà vivien la majoria dels habitants i els governants. L’agorá era el lloc central, on es trobaven els principalsedificis cívics i religiosos, les grans residències, el lloc on, més tard, s’instal·len mercaders i comerciants i on els ciutadans celebraven les assemblees. L’agorá arriba a simbolitzar la vida ciutadana, per ser el lloc on hi ha una vida comunitària del poble. En el centre urbà hi havia també l’akrópolis, lloc elevat que servia de ciutadella defensiva, especialment fortificat, protegit per unaguarnició, i on es guarda el tresor de la polis.

Tant el centre urbà com la zona agrícola que l’envoltava eren concebuts com a una cosa única. El conjunt estava unit no només per causes econòmiques o per la força, sinó també psicològicament: per la consciència que tenien els membres de la comunitat de formar una unitat nodrida per cultes i tradicions comuns. En aquest període de formació de lapolis constatem una sèrie de novetats que podem dividir en factors de cohesió i de diferenciació social, d’una banda, i canvis de mentalitat, de l’altra.

Els factors de cohesió i de diferenciació social serien l’aparició del culte heroic; la monumentalització de l’espai sagrat, que normalment es coneix com el fenomen de l’aparició i la difusió dels santuaris; i l’ordenació en l’espai i en el tempsdels aplecs.

Els canvis de mentalitat de l’època serien provocats per les colonitzacions, amb les seves conseqüències econòmiques i de percepció del món, de l’alteritat i de la diferència; les innovacions de tipus tecnològic, la més important de les quals va ser l’aparició de l’escriptura, amb les seves conseqüències sobre la tècnica de la memòria; i l’anomenada reforma hoplítica, que vaigualar els ciutadans en la defensa del territori comú.

En un principi la ciutat no és un concepte territorial, sinó familiar, on el genos tenia gran importància. Consistia en petites agrupacions amb vincles familiars que s’identificaven elles mateixes com a unitat i que tenia un caràcter fonamentalment religiós, doncs veneraven un mateix avantpassat comú. Sembla ser que la majoria dels genaiestaven compostos per famílies que en un moment determinat van reclamar el dret a un llinatge noble, fet que explicaria el caràcter aristocràtic de la polis, ja que, d’alguna manera, els “millors” ho serien per procedir d’un avantpassat heroic.

Cada ciutat tenia una nissaga heroica (Heràclides, Labdàcides...) que donava als seus habitants consciència de pertànyer a la seva polis i no a una altra, quevenerava un altre heroi, conegut per la resta, i que afegia a aquest sentiment diferenciador i aglutinant, el de ser grecs juntament amb els altres grecs d’altres poleis.

La polis té caràcter religiós: els déus la protegeixen, però també els herois. A partir de la segona meitat del segle VIII aC, els grecs comencen a utilitzar els vells monuments funeraris micènics, que ja no s’utilitzaven,...