guerra civil
Páginas: 3 (511 palabras)
Publicado: 2 de septiembre de 2013
Joan Cardona 12 anys c/Tarragona,127, 2ºn, 1ª. Barcelona Cristina Corón25/10/10
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Els meus avis van viure la guerra civil española a les Illes Balears, en concret a l’illa de Menorca, que es a on habían nascut.Aquesta illa es l’unica de les que formen l’arxipelag balear, que es va mantenir republicana, es a dir, no va secundar l’alçament militar del general Franco; en canvi, les illes de Mallorca, Eivissa iFormantera van ser conquerides per l’alçament militar.
Un dels meus avis era militar del bàndol Nacional i va ser empressonat a Saragossa, on s’el endugueren des de Maó.
L’altre avi no era militar,però al ser cridat a files (“la mili”), es va veure sotmès a dos bàndols, tinguent que estar tant a les ordres dels sublevats, com despres, dels republicans; i acabada la guerra, un altre vegada alsnacionals.
Tant un com l’altre van pasar molta fam i penúries. Hi va haver molts bombardetjos per part dels avions italians que partien de la veina illa de Mallorca, que era del bàndol Nacional.
Ungermà del meu avi de part de mare el van fusellar a Paracuellos del Jarama i va morir allà. Les seves ùltimes paraules van ser: per la patria.
L’avi matern van estar a punt de fusellar-lo a Saragossa,però degut a caure malalt de tifus, no el van matar i van deixar que es marxés amb la seva familia a Maó (Menorca).
El meu avi patern va tornar a fer la mili despres de la guerra perquè li vanobligar els nacionals quan van fer-se amb l’illa de Menorca. Com no va tenir responsabilitats polítiques o militars, no van pendre represalies contra ell, però el seu germà que era capelllà sí havia estatempressonat per els republicans, al principi de la guerra, duguent-lo –juntament amb molt mes gent- a un vaixell en el port de Maó, i el va salvar un amic influent del bàndol nacional. Malgrat aixó...
Joan Cardona 12 anys c/Tarragona,127, 2ºn, 1ª. Barcelona Cristina Corón25/10/10
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Els meus avis van viure la guerra civil española a les Illes Balears, en concret a l’illa de Menorca, que es a on habían nascut.Aquesta illa es l’unica de les que formen l’arxipelag balear, que es va mantenir republicana, es a dir, no va secundar l’alçament militar del general Franco; en canvi, les illes de Mallorca, Eivissa iFormantera van ser conquerides per l’alçament militar.
Un dels meus avis era militar del bàndol Nacional i va ser empressonat a Saragossa, on s’el endugueren des de Maó.
L’altre avi no era militar,però al ser cridat a files (“la mili”), es va veure sotmès a dos bàndols, tinguent que estar tant a les ordres dels sublevats, com despres, dels republicans; i acabada la guerra, un altre vegada alsnacionals.
Tant un com l’altre van pasar molta fam i penúries. Hi va haver molts bombardetjos per part dels avions italians que partien de la veina illa de Mallorca, que era del bàndol Nacional.
Ungermà del meu avi de part de mare el van fusellar a Paracuellos del Jarama i va morir allà. Les seves ùltimes paraules van ser: per la patria.
L’avi matern van estar a punt de fusellar-lo a Saragossa,però degut a caure malalt de tifus, no el van matar i van deixar que es marxés amb la seva familia a Maó (Menorca).
El meu avi patern va tornar a fer la mili despres de la guerra perquè li vanobligar els nacionals quan van fer-se amb l’illa de Menorca. Com no va tenir responsabilitats polítiques o militars, no van pendre represalies contra ell, però el seu germà que era capelllà sí havia estatempressonat per els republicans, al principi de la guerra, duguent-lo –juntament amb molt mes gent- a un vaixell en el port de Maó, i el va salvar un amic influent del bàndol nacional. Malgrat aixó...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.