Guia De Lectura De Las "Meditaciones Metafísicas"

p. 1
GUIA DE LECTURA DE LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES
Curs d'Història de la filosofia de segon de batxillerat a l'INS Príncep de Viana (Barcelona)
Ramón Sánchez Ramón, 2009
filopviana@gmail.com
Nota sobre el text:
L'edició de referència per aquesta guia és:
DESCARTES: Meditacions metafísiques [Meditacions sobre filosofia primera en les quals es
demostra l'existència de Déu i la distincióreal entre l'ànima i el cos de l'home, 1641]
Traducció, edició, estudi preliminar i propostes de treball i comentari de text a cura de Miquel
Costa. Barcelona: Edicions 62, 2008.
L'edició canònica de Descartes es la de Adam y Tannery. Normalment les referències es fan
indicant el volum, la pàgina i si cal, fins i tot la línia. Les “Meditacions” estan al volum IX. Així,
per exemple, la primerameditació comença a AT: IX, 13, que vol dir: edició d'Adam-Tannery,
volum IX, pàgina 13. Tot i això, l'edició catalana de Costa no inclou aquestes referències, però
numera els paràgrafs. Per tant, donarem les dues referències: AT i Costa.
C§

AT:IX, p.
13

MEDITACIÓ I
De les coses que es poden posar en dubte

13 Com que té experiència de l'error, es proposa repassar críticament lesseves opinions
des dels fonaments. L'objectiu es la certesa. Situació de retir, adequada per a la
meditació.

1
1,2

Comentari.
Descartes imita als exercicis espirituals de la seva formació cal els
jesuïtes: fer elecció d'estat, si més no una vegada en la vida; retirar-se
a meditar en aïllament.
Metodologia:
No cal repassar totes les opinions en concret, sinó veure la fermesa dels seusfonaments.
14 1. Examen dels coneixements que provenen dels sentits i semblen els més segurs. 3,4
1.1. Primer motiu de dubta:
Tenim experiència de que els sentits de vegades ens han enganyat.
Objecció
No puc dubtar de l'experiència més immediata, l'experiència del meu cos.
Comentari:
És un dubte allunyat de la realitat quotidiana. És un dubte metòdic o
dubte com a mètode d'investigació, noes un dubte escèptic. En el
“Discurs del mètode” (Abreviarem DM): prendre com a fals tot allò
que no pugui acceptar sens dubta possible.
Als exemples hi ha ecos de Cervantes (“El licenciado
vidriera”, 1613) En realitat la confusió entre la realitat i els somnis és
un tòpic del barroc (Calderón: “La vida es sueño”, 1636)

p. 2
GUIA DE LECTURA DE LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES
Curs d'Històriade la filosofia de segon de batxillerat a l'INS Príncep de Viana (Barcelona)
Ramón Sánchez Ramón, 2009
filopviana@gmail.com
AT:IX, p.

C§

14, 1.2. Segon motiu de dubte:
15 Als somnis tinc experiències que se me presenten com experiència real, tot i que
desprès m'adono que eren somnis.

5,
6,
7, 8

Comentari:
Anomenem “real” a allò que es presenta a l'experiència d'unadeterminada manera que anomenem “objectiva” i que diferenciem del
record o d'allò que inventem voluntàriament. Per tant ser “real” o ser
“objectiu” vol dir aparèixer d'una determinada manera en la
consciència. Que el puguem tocar, olorar, veure, etc. no diu que hi
hagi alguna cosa extramental que sigui tocada, olorada, vista, sinó
que es dona la sensació de tocar, veure o olorar.
Allò que anomenem“real” es psíquic, però a) s'ens imposa, no
el triem; b) sembla referir-se a alguna cosa fora de la consciència. És
el que avui anomenem “realitat virtual”, com en “Abre los ojos” o
“Matrix”. Una realitat virtual perfecta seria indiscernible de
l'experiència normal.
TEXT 1[3 i 4]: Doncs bé (...) que estic dormint
Objecció:
Exemple dels pintors: No podem imaginar coses totalment noves, hem desuposar que
si més no tenim un coneixement previ dels colors.
De la mateixa manera per imaginar qualsevol realitat hem de suposar algunes
“coses més simples i universals”, com ara l'extensió, la magnitud, el número, el lloc,
el temps i la duració, etc. Les veritats a que es refereixen aquests conceptes bàsics són
veritat per si mateixes i no depenen de l'experiència: les matemàtiques....