haskyruiz

Sol Le Witt

Sol LeWitt (9 de setembre de 1928, Hartford, Connecticut − 8 d'abril de 2007, Nova York) fou un artista estatunidenc lligat a diferents moviments incloent l'art conceptual i el minimalisme. Els seus mitjans eren bàsicament la pintura, dibuix, i estructures (un terme que ell va preferir en comptes d'escultures).

Sol LeWitt (9 de setembre de 1928, Hartford, Connecticut − 8d'abril de 2007, Nova York) fou un artista estatunidenc lligat a diferents moviments incloent l'art conceptual i el minimalisme. Els seus mitjans eren bàsicament la pintura, dibuix, i estructures (un terme que ell va preferir en comptes d'escultures).

Obra[modifica | modifica el codi]
Hom, l'ha relacionat molt amb el minimalisme[1

Art Minimalista és la traducció de l'expressió anglesa Minimal artque va ser utilitzada per primera vegada en 1965 pel filòsof Richard Wollheim per referir-se a les obres d'Art en que predominava la idea sobre la seva manufactura, les que estaven en la línea del readymade i de les obres de Marcel Duchamp o d' Ad Reinhard, que es considerat un pioner de l'Art Minimalista.
] i va ser un dels pioners de l'art conceptual i un dels seus teòrics més destacats. Lesseves obres comprenen treballs en dues i tres dimensions, des de pintures murals (més de 1.200) a fotografies i centenars de dibuixos i estructures en forma de torres, piràmides, formes geomètriques i progressions, amb diferents grandàries. Sol LeWitt’s va fer servir estructures modulars derivades del cub des dels seus inicis.
El MoMA li va dedicar la seva primera retrospectiva en el 1978-79. Haexposat als Països Baixos, Regne Unit, Alemanya, Suïssa, França i Espanya, entre d'altres països.
El 2001 va realitzar el mural Splat, que decora una de les parets del vestíbul del CaixaForum Barcelona. Com en d'altres obres seves des de finals dels anys 60, ha estat executada per ajudants seguint les seves instruccions; d'aquesta manera, la funció de l'artista se centra en la idea l'obra i no enla seva realització material (art conceptual).[1]






A Catalunya

Els conceptualismes a Catalunya es manifesten des d'una gran diversitat de pràctiques i en cap cas volen ser una imitació del model de l'art conceptual anglosaxó imposat pel grup de la revista Art & Language, que el veu arrelat a la filosofia del llenguatge, amb Ayer o Wittgenstein com a rerefons que aquest col·lectiudefensava. Són molt més empírics i contextuals. Els conceptualismes inauguren noves pràctiques i llenguatges, com l'acció, el vídeo o el cinema experimental, aborden noves relacions entre art i llenguatge, art i política, art i naturalesa, i art i mitjans de comunicació i impregnen de concepte altres camps com la poesia visual, l'art postal o el llibre d'artista.[1]
Es van generar noves actituds iexpressions que qüestionen el llenguatge i la naturalesa de l'art i que sestenen cronològicament entre el 1964 i el 1980, des de la fi de l'hegemonia de l'informalisme i l'inici del pop-art i les noves figuracions, fins al momentani retorn a la pintura als anys vuitanta, si bé els conceptualismes no constitueixen un estil o un isme més, sinó un canvi de paradigma en l'art que està en el substratde les pràctiques més actuals, basades en la cultura del projecte.[1]
A Catalunya es va produir el noranta per cent de les pràctiques conceptuals de l'estat espanyol, gràcies a una major tradició d'avantguarda, i va esclatar en diversos punts de la geografia catalana: Barcelona, Lleida, Terrassa, Sabadell, Banyoles i Granollers, poblacions d'on procedien alguns artistes.[1]
Neix el concepted'espai alternatiu, que demana projectes a realitzar específicament per a un lloc. Cal esmentar la Petite Galerie de l'Alliance Française a Lleida, la Sala Tres a Sabadell i la Galeria Aquitània, la Sala Vinçon o la Galeria G a Barcelona. A final del 1975, la Fundació Joan Miró obre les portes als joves a l'Espai 10, el 1978 la UAB crea l'Espai B5-125 i el 1980 es funda la Sala Metrònom.[1]
Una part...