hdhdh

"LA INVASIÓ alien".

Eren les 3 de la tarda al carrer Filshed, cel serè amb un vent de 3 quilòmetres per hora, amb un ambient tranquil i silenci absolut. La temperatura era com de19 grauscentígrads. Tot estava estrany res era normal, les persones realitzaven les seves activitats quotidianes però d'una manera il·lògica semblaven éssers d'un altre món, res en aquest dia semblava normal.Era com siestiguessin posseïts.
Em vaig aturar a pensar quina seria la causa per la qual tot estava estrany, però per més que observava al meu voltant res responia el meu dubte. Llavors vaig decidir salídecasa meva per esbrinar per què les persones actuaven així. Ja que no era normal. Vaig pensar que era un mal que arrasaria amb tothom ...
Quan només hi havia recorregut uns quants metres de casa,començava a adonar que el clima estava sufocat, no podies respirar adequadament. Fins i tot em trobava rastres de persones mortes, destrossades, ferides, inconscients i altres. Vaig voler preguntar quéera elque va succeir però ningú em va respondre.
No obstant això, continuï caminant perquè les meves ànsies de trobar el motiu del que passava, creixien més i més. No obstant això portava nervis, i unamica demiedo perquè no sabia al que em enfrontaria o el que em pogués passar. D'altra banda era més important descobrir el que passava.
Recorria quilòmetres i quilòmetres, duri hores sense saber la raóper laque les persones actuaven així. Ja les meves forces s'esgotaven, estava a punt de rendir, quan de sobte vaig poder adonar un so, molt llunyà, que no es distingia el missatge o el que deien.Sóloeran uns quants sorolls però em van semblar importants, potser això m'ajudaria a saber el que passa.

Vaig córrer el més ràpid que vaig poder, per escoltar més de prop els crits però no va serpossible, Yanada s'escoltava. Era com si la persona que estava cridant se l'hagués empassat la terra. Era molt estrany.
Els meus ànsies van tornar, vaig començar a avançar meu pas, doncs ja la nit...