hedllou

Fernand Deligny
Fernand Deligny va ser un educador francès nascut l’any 1913, conegut per ser un dels principals referents de l’educació especial. Estava en contra de la gestió clàssica dels nens més difícils, més problemàtics, i amb autisme així que recolzava els espais alternatius d’educació , també coneguts com lloc per viure.
Molt jove ja entra en contacte amb el món de l'educació, lareeducació i les estructures terapèutiques; pràctiques i institucions que ràpidament començarà a qüestionar. El seu pare havia mort durant la primera Guerra Mundial i la seva absència marcarà la infància de Fernand.
La seva primera relació amb el món educatiu es dóna el 1928, quan decideix crear un grup d'exploradors sense distintiu i sense cap, mostrant-se ja crític i contestatari amb elssistemes pedagògics imperants. Oferia perspectives molt més positives per a la infància acollida a les institucions de protecció i de reforma, Deligny procurarà anar un pas més enllà.
Al finalitzar la Segona Guerra Mundial va exercir de professor substitut d’educació especial a l’hospital psiquiàtric d’Armentières, al nord de França, exactament treballava de «instituteur suppléant» en el que en aquellsdies es denominava classes de perfeccionament al barri de la Breche-aux-Loups. Va ser aleshores quan va crear els primers centres de prevenció de la delinqüència a Lille. Amb això podem afirmar que expressa la revolta, violenta o discreta, en contra de l’ordre establert, i ens ajuda a entendre l’estat de rebel·lió constant en les joves generacions. La seva pedagogia està construïda a partird’antídots en contra la concentració de poders i identitats. A través de la seva pròpia vida interroga el món i les relacions humanes.
El 1940 passarà a treballar com a educador en el conegut Pavillon 3. D'aquesta experiència ens diu: «l'home que ve a buscar els joves delinqüents per acompanyar-los fins al patronat o fins a una casa de reeducació no ha de lligar-los, com fan els guàrdies amb els presos.Ells el segueixen. L'home podria encarregar-se de traslladar a trenta. Els trenta el seguiran com les rates al flautista de Hamelin. El to de la flauta el toquen, en aquest cas, el vent, el cel i les cases ». En aquest Pavelló opta com a primera mesura de canvi per suprimir totes les sancions i en el seu lloc proposa diferents activitats per organitzar i animar la vida dels adolescents internats.Amb això volia donar sortida a les demandes dels adolescents d'obtenir més llibertat, especialment a través del contacte amb l'exterior. La qüestió filosòfica-educativa de la llibertat és fonamental en el pensament de Deligny, ja que per ell és impossible el treball educatiu sense la praxi de la llibertat. Es tracta de que els educadors creguin que l'ésser humà és capaç de remuntar (des de laseva pròpia elecció) aquelles situacions contràries. Per això els nens no poden ni estar tancats ni dominats. Es tracta de «alliberar» als subjectes perquè puguin tenir vides lliures. La seva aportació pedagògica en aquesta experiència passarà per suprimir les sancions i, juntament amb els professionals que exercien de vigilants organitzar sortides, jocs i sessions esportives, que responien a unadistància crítica amb els poders establerts, a un rebuig dels sabers acadèmics, a un inconformisme pedagògic, a la pràctica del trencament i a la lluita contra qualsevol risc d'institucionalització. Curiosament, aquesta absència de sancions en la praxi pedagògica, no era del tot entesa ni pels adolescents ni per la pròpia administració.
El 1945 crea el primer Centre d'Obsevation et de Triage du Nord(COT) on acull adolescents que havien fracassat en altres institucions educatives per donar-los una oportunitat més enllà de les etiquetes, els estigmes i la institucionalització. El dilema tantes vegades discutit sobre el rol i l'encàrrec per part dels educadors, estava desterrat de la seva pedagogia. La imatge dels nens que són «observats» al COT no pot ser més clara ni nítida. El seu...